Balears, malestar i mobilització
La manifestació de dissabte passat a Palma contra la massificació turística, sota el lema Mallorca no es ven, va ser un èxit que va desbordar (com se sol dir, però és cert) totes les expectatives. Molts milers de persones van marxar –ordenadament, civilitzadament– pel centre de la ciutat protestant contra un model econòmic que ofega les Balears i que fa que, per a molts dels seus ciutadans, sigui impossible viure-hi. Les discussions sobre xifres d'assistents són ocioses: tant aquesta concentració com la del passat dia 5 en favor de la llengua catalana (sota el lema Sí a la llengua) formen part, sense cap dubte, de les manifestacions més nombroses, contundents i importants de la història de Balears. L'èxit del Mallorca no es ven encara és més remarcable si tenim en compte que no la convocava cap de les entitats habituals, sinó una de petita, el Banc del Temps de Sencelles, formada per persones afectades per l'emergència habitacional i que s'estrenava com a organitzadora d'una convocatòria d'aquest tipus. Han obtingut ressò fins i tot a la premsa alemanya i britànica (els principals mercats turístics de Balears) i han donat, des de la societat civil, una imatge clara d'un malestar que creix cada dia, i que comença a ser compartit per franges molt àmplies de la població. Amb motiu, perquè en la qüestió turística (en la qüestió del model econòmic) es troba la clau del futur que pugui tenir Balears. O el no futur, que deien els punks.
Justament la setmana passada, a Mallorca, es va produir una seqüència de fets sobre aquesta qüestió que parla bé per si sola. Dimecres, la presidenta Marga Prohens va presentar amb bombo i platerets (i envoltada d'hotelers i tota la crema i la pomada del turisme de masses) un Pacte Social i Turístic per la Sostenibilitat de les Illes Balears, tan pompós com buit, amb el qual (a jutjar pel discurs de la mateixa presidenta durant la presentació) es pretén fer veure que s'actua contra la saturació i la massificació mentre a la pràctica se segueix com sempre, o pitjor.
L'endemà mateix d'aquesta presentació tan rumbosa, un local turístic de la Platja de Palma (un beach club) es va esfondrar des de la terrassa fins al soterrani: hi van morir quatre persones i setze en varen resultar ferides de diversa consideració. Dos dies després, es va celebrar (és la paraula adequada) la gran manifestació.
Els problemes derivats de la massificació són, en primer lloc, econòmics (impossibilitat de trobar un lloc on viure, empobriment i precarització del mercat de treball, increment de les desigualtats), però també, i amb la mateixa gravetat, ecològics, culturals, educatius i de cohesió social. Dins el repartiment de tasques productives del món occidental, a l'àrea mediterrània ens ha pertocat el rol de lloc d'esbarjo a l'engròs, i les conseqüències són devastadores en tots els ordres. Estem lluny d'arribar a cap canvi significatiu, però el mantra dels que defensen l'estat de coses actual (“vivim del turisme”) és una falsedat i és necessari desemmascarar-la al més aviat possible.
