Convocada per l'Obra Cultural Balear, aquest diumenge 5 de maig se celebra a Palma una Diada per la Llengua que ha de ser una resposta ciutadana forta a les polítiques contra la llengua catalana del Govern Balear que presideix Marga Prohens. Està previst que diumenge arribi a Palma la flama del Correllengua, que durant els dies anteriors haurà recorregut les poblacions de les Balears, i tindrà lloc també una gran manifestació a la plaça Major, sota el lema "Sí a la llengua".
Els primers pressupostos del govern Prohens inclouen, per al primer trimestre del proper curs escolar, una partida de vint milions d'euros destinats a posar en funcionament la segregació dels alumnes per llengua a l'escola pública. És necessari remarcar que els grups de l'oposició es van oferir a Prohens per aprovar-li els pressupostos a canvi que retirés aquesta mesura, però el PP va preferir tirar endavant els pressupostos amb els vots del grup de Vox i, per tant, assumint com a pròpies les polítiques de confrontació lingüística i fractura social del partit d'extrema dreta.
Només per aquest fet (que el PP de Balears ha intentat disfressar, primer negant que fessin segregació lingüística i després presentant-ho com un pla pilot voluntari, però remunerat per als centres que l'adoptin) ja n'hi hauria prou per sortir al carrer aquest diumenge. Però les agressions contra el català (des de les institucions, recordem-ho, d'autogovern) no s'han acabat aquí: per la seva gravetat, destaquen l'eliminació del requisit del català als professionals de la sanitat pública o la retirada del català com a llengua vehicular en ajuntaments com els de Palma o Calvià, que es vol fer extensiva a tota l'administració pública. Això converteix els ciutadans de Balears en ciutadans de segona, ja que la llengua pròpia, que és el català, és tractada i presentada com una nosa, un obstacle per atreure talent i facilitar la convivència ciutadana i el funcionament dels serveis públics, quan ha de ser just el contrari. De fet, el govern Prohens ajuda a crear un clima propici a les actituds supremacistes (els inevitables habla en español, acompanyats d'actituds xulesques i fins i tot agressives) que s'han tornat habituals a Balears. Cal remarcar també que Prohens i el seu executiu són persones prou formades per ser del tot conscients de les conseqüències que les seves decisions poden tenir no tan sols per a la llengua catalana, sinó per a la cohesió social de la ciutadania. I podem constatar que no tan sols els és igual, sinó que en treuen pit. Tot i que, en el fons, no fan més que seguir les ordres que els arriben del carrer Génova de Madrid. Ni Prohens ni ningú del seu equip han estat capaços fins ara d'exposar una sola idea pròpia, ni en política lingüística ni en cap altra matèria.
Diumenge sortirem a deixar clara una qüestió fonamental i prèvia: les agressions contra el català són una forma de barbàrie que no té cabuda a la societat de Balears d'avui. Després continuarem amb la resta de polítiques regressives d'un govern entregat a l'extrema dreta.
