Les cinc línies del preacord de govern que van signar la setmana passada el PP de Balears i Vox s'han desplegat en un acord definitiu de 110 punts que recull fil per randa totes les exigències del partit feixista. El programa de Vox, vaja, ja que, a diferència del PP, Vox sí que té un programa. Amb els anys, el PP ha passat de ser el refugi dels franquistes que van voler reciclar-se –ni que fos formalment– a la democràcia a consolidar-se com el partit central del sistema polític espanyol, presentant-se com a opció de centre liberal, però sense haver perdut mai pel camí aquella primera ànima tardofranquista i ultranacionalista. Això l'ha acabat convertint en una gran màquina de poder basada sobretot en la corrupció (el seu historial delictiu recorre dècades senceres, i atorga al PP el títol indiscutit de partit polític amb més casos judicialitzats de corrupció de tota la Unió Europea), i també en un poti-poti de discursos en què caben populistes, arribistes, algun liberal i, per descomptat, l'extrema dreta, que sempre havia estat dins el PP, ben alimentada i calentona. Vox ha donat una marca pròpia a aquesta extrema dreta i l'ha duta a un retorn als bàsics, lleugerament actualitzats. Santiago y cierra España, però afegint-hi les obsessions (i, sobretot, les maneres de comunicar) pròpies de les extremes dretes europees.
Aquests principis essencials del neofeixisme i el neofranquisme impregnen la dreta nacionalista espanyola actual, i qui els vulgui conèixer només ha de llegir l'acord entre el PP i Vox a Balears. Marga Prohens, imminent presidenta, afirma que l'ha subscrit per “governar en solitari i tenir a la vegada un govern estable”. Però la realitat és que la seva solitud serà molt acompanyada. De fet, serà tutelada: no havien acabat de presentar l'acord que ja va sortir Santiago Abascal dient-li des de Madrid què havia de fer d'ara endavant. I el primer que ha de fer és perseguir la llengua catalana: “Canvi de rumb total en matèria de política lingüística”, va bramar Abascal (un antic vividor del PP, convé recordar-ho), un personatge que no fa gaire presumia d'anar pel món armat amb una pistola.
A més de l'odi, sempre prioritari, contra el català, l'acord (que a Prohens i als dirigents del PP no els ha costat gens d'acceptar, perquè les idees feixistes de Vox també són les seves) no s'oblida de cap de les involucions en drets i llibertats que pregonen aquesta gent, fins a arribar a detalls obscens com voler dur els infants a veure corrides de toros. Ara bé: aquest repertori d'indecències és la seva carta als Reis, el seu pensament màgic. S'obliden (perquè les desconeixen) que hi ha lleis que regulen totes aquestes matèries sobre les quals volen rebolcar-se, i que no són tan fàcils de tombar. Començant per l'Estatut, la mateixa Constitució i el dret europeu. I s'obliden sobretot que hi ha una ciutadania, molta ciutadania, que no consentirà retrocedir ni un mil·límetre en la seva dignitat només perquè Marga Prohens i quatre desaprensius ocupin unes cadires indignes.
