Dimarts va passar un fet insòlit al Parlament de Balears —un altre: aquesta legislatura és rica en moments parlamentaris insòlits—, i és que el PP ha votat (segons ells, “per error”) un paquet de trenta-quatre esmenes, totes presentades per Vox, que casualment venien a ser una carta als Reis anticipada de totes les exigències de l'extrema dreta. Des de construir en àrees naturals d'especial interès (ANEI), fins a suprimir el català com a requisit a la funció pública i com a llengua vehicular de l'educació, passant per eliminar les ajudes als immigrants. Cal destacar que les esmenes de Vox s'havien presentat a l'anomenada llei “de simplificació”, eufemisme que s'ha empescat el govern de Marga Prohens per desprotegir el sòl rústic i desregular la construcció. Abans de començar el ple, les negociacions entre el PP i els grups d'oposició de l'esquerra s'havien romput i Prohens i el seu govern havien decidit tirar pel dret i autoritzar la construcció també en zones inundables, a més de regularitzar les ja existents. Vox, però, volia aprofitar l'avinentesa per aprovar alguna cosa més radical, i ho va aconseguir. Tan aviat com es va haver produït la votació, des del PP van començar a repetir que era un error, que volien repetir la votació (Vox s'hi va negar) i que ara faran un decret llei per deixar sense efecte la votació suposadament errònia.
Veurem. No hi ha cap motiu per pensar que l'error s'hagi produït per descuit, ni tan sols que sigui certa la versió del suposat error. La sang freda amb què la portaveu del PP, Marga Duran, va enunciar que s'havia equivocat en indicar el sentit de la votació (mentre al seu costat el també portaveu Sebastià Sagreras balbucejava sons inarticulats, com té per costum), i el somriure triomfal amb què la portaveu de Vox va dir, amb tota la sorna del món, que es negaven a repetir la votació, feien pensar més aviat en un pèssim teatret, acordat per endavant entre els dos grups. També, la irresponsable altivesa amb què el vicepresident i conseller d'Economia, Antoni Costa, va anunciar el decret llei per corregir la votació: falta veure si arriba a haver-n'hi cap, de decret llei, i quin serà el seu contingut. A més, per aprovar-lo els caldrà el vot de tots els partits de l'oposició, cosa gens senzilla d'obtenir.
Com dèiem al començament, és insòlit que en una votació un grup s'equivoqui i incorpori més de trenta esmenes d'un altre grup amb el qual, a més, se suposa que ha trencat l'acord d'investidura. Més que més, quan les esmenes no tan sols rebenten quatre dècades de consensos, com s'ha dit, sinó que —com en les que es refereixen al català— són obertament contràries a l'Estatut d'Autonomia, i per tant il·legals i anticonstitucionals. Però serveixen per complaure els baixos instints no tan sols de l'extrema dreta, sinó també d'un PP a qui el cos li demana guerra, ideològica o la que sigui, però guerra. És el mateix partit que acaba de suprimir, mentre milers de persones lamenten pèrdues de tota mena, el límit salarial dels alts càrrecs al País Valencià. Van així.
