Abaixeu els fums, Govern

Amb el to facundiós que el caracteritza, el vicepresident Puigneró defensa que l'ampliació del Prat és tan bona que “qui s'hi oposi ho haurà d'explicar bé”. Són els governants els que s'haurien d'expressar amb arguments sòlids i creïbles, i no amb advertiments a qui gosi dur-los la contrària, i encara menys amb falsedats. Diu Puigneró: “Treballaré perquè el Prat sigui l'aeroport més verd d'Europa. Volem un aeroport descarbonitzat, sostenible, respectuós amb el medi ambient i amb la biodiversitat, que pensa en el territori”. Hi ha poques infraestructures més contaminants que un aeroport, de manera que l'expressió “aeroport verd” és una contradicció en si mateixa (un oxímoron, com els agrada dir als tertulians). La contradicció és encara més flagrant quan es parla de “respectar la biodiversitat”, però a l'acord amb l'Estat no es fixa cap mena de límit a l'ampliació, ni es defineixen criteris d'adequació mediambiental (ni tan sols en relació a la zona humida de la Ricarda, la més directament afectada) per tirar-la endavant. Per fer passar un aeroport com una estructura “verda”, no n'hi ha prou d'haver après a pronunciar la paraula descarbonització sense entrebancar-se. Les promeses en primera persona (“Treballaré”, afirma el vicepresident, com si hagués de treballar ell solet) i les proclames nacionalistes del tipus “l'aeroport més verd d'Europa” o “el país més ric del món” (això ho diuen a Espanya, per anunciar oli i pernil) no fan més que augmentar la sensació de ridiculesa. Amb l'ampliació del Prat menjarem fum per molts de tubs, de manera que convé que el Govern abaixi una mica els seus, de fums, a l'hora de parlar-ne. 

Generalitat i Estat pacten l'ampliació de l'aeroport del Prat

En els seus compromisos d'investidura, i en un to també vehement, el president Aragonès va subratllar la lluita pel canvi climàtic i el compromís amb l'autodeterminació, i eventual independència, de Catalunya. El que veiem de moment és un intent de complaure els sectors econòmics de tota la vida, prou emprenyats d'estar “aguantant el tema de la independència” sense endur-se ni un peix al cove de fa anys. Si es tracta d'això, que ho diguin i que s'esforcin per explicar (i molt ben explicats, sí) els avantatges de l'acord per ampliar el Prat, més enllà de la inversió de 1.700 milions per fer-la realitat. Però que no vulgui defensar ERC que això és una política econòmica progressista, perquè no ho és. O es lluita contra el canvi climàtic o s'amplia l'aeroport. O s'aprenen “les lliçons de la pandèmia”, o se segueix fomentant el turisme de masses, que dilapida recursos naturals, augmenta les diferències socials, deteriora l'educació i empobreix el mercat laboral. I, finalment, o es treballa per l'autogovern (ja no dic res d'independència) o s'accepta un acord que et torna a posar en mans d'Aena, una de les màquines extractives més eficaces (i voraces) de l'estat espanyol. Per cert, que a la trobada de dilluns ni tan sols es discutís la llei de l'audiovisual, amb el seu espantós contingut referent a les llengües, és una altra mala notícia. Pedro Sánchez pot estar ben satisfet.