Baixada de tipus
Per fi. Ha hagut de passar molt de temps perquè el Banc Central Europeu es decidís a abaixar els tipus d’interès. Un minso i raquític quart de punt. Si es trasllada a l’Euríbor, seran uns seixanta euros menys al mes per a la quota d’una hipoteca mitjana. Què volen que els digui. No alleujarà gaire les butxaques dels europeus, aquesta baixada. Però bé, almenys s’ha invertit la tendència i s’endevina el gest. La inflació comença a estar controlada. El que és paradoxal és que la rapidesa amb què s’ha reduït la inflació és un clar indici que la causa fonamental de la correcció no han estat els interessos, sinó el preu de l’energia, així com la regularització dels preus d’algunes de les primeres matèries, semiconductors i altres components essencials de la indústria.
I és que, en economia, no sempre les variables més rellevants són les que mouen els indicadors clau. Portem mesos amb l’Euríbor en màxims, i aquesta setmana hem sabut que l’immobiliari espanyol ha aconseguit preus històrics. En teoria, amb les hipoteques més cares, els preus haurien d’haver-se moderat. Doncs no. L’economia, com a disciplina social, és multicausal. I, de la mateixa manera que els pisos no han baixat amb la pujada de les hipoteques, a causa d’una demanda ascendent, falta d’oferta i encariment dels materials de construcció, tampoc els preus s’han moderat gràcies al BCE.
Però qui no es consola és perquè no vol. La sensació del BCE ha de ser la d’estar dominant la nau, governar el rumb dels preus de la UE gràcies a la seva política monetària. Ens porta l’onatge, però el capità se sent segur. A vegades els passatgers necessiten més la tranquil·litat del capità que no pas la del mar.
La baixada de tipus estava cantada, fins i tot descomptada pels mercats. Esclar que també tenim les eleccions d’aquest diumenge, amb els populismes de dretes regirats i guanyant enters. Calia també calmar els ànims, demostrar a l’electorat que la política moderada és la que fa el que s’espera. El BCE ha fet els deures. Esperem que segueixi així. L’economia requereix créixer, i això és ara més important que una inflació que hauria baixat igualment sense pujada de tipus.