Ayuso, amb la Casa Blanca al darrere

En el seu recent viatge als Estats Units, la presidenta Ayuso va ser entrevistada a Telemadrid amb la Casa Blanca al darrere, la típica imatge que tots hem vist un munt de vegades perquè és la que fan servir els corresponsals televisius de tot el món a la capital americana per a les seves connexions en directe. La imatge la capta una càmera fixa des del terrat d’un edifici que hi ha davant de la residència presidencial i el control de realització la barreja a la pantalla amb la imatge de qui estigui al plató, que el que té al darrere és una paret pintada de color verd per aconseguir allò que a la tele en diuen l’efecte croma.

Puc assegurar, per experiència directa, que fer-se la foto amb la Casa Blanca virtual al darrere era el premi màxim, la culminació del viatge, un moment d’èxtasi, un “ja veuràs quina enveja quan la vegin” de parents, amics, saludats, coneguts i passavolants de tota edat i condició que vaig tenir el plaer de rebre a Washington durant quatre anys. Quan es veia al monitor, la gent somreia amb una felicitat premium, infinitament més gran que quan es feien la foto amb la Casa Blanca de veritat al darrere. La raó és simple: la foto del croma no estava a l’abast de qualsevol. Era la foto dins la foto, jo a Washington, sí, però no com qualsevol turista d’autocar sinó allà on surten els de la tele maquillats i pentinats.

O sigui que Ayuso, o qui s’hagués ocupat de decidir el fons de l’entrevista, va actuar com una instagramer a la recerca de la foto amb la cotització social i popular més alta a la fira de les vanitats, que quan va als Estats Units és el màxim a què pot aspirar la presidenta madrilenya. Perquè la foto de la Casa Blanca que més hauria cotitzat políticament no està, de moment, al seu abast.

Antoni Bassas és periodista.