“Ayuso desata el clímax entre las filas del PP balear”, deia un titular de la premsa mallorquina d'aquest cap de setmana. En efecte, dissabte passat el PP va presentar el seu programa de govern en un acte amb molta gent i molta bufera al Trui Teatre de Palma. Com és de raó, el protagonisme de l'acte corresponia a Marga Prohens, que és la presidenta del PP de Balears i la candidata a la presidència del Govern Balear, però la millor acollida –ja és de suposar, si van arribar al clímax– se la va endur la presidenta de la Comunitat de Madrid, sense ni tan sols haver de desplaçar-se fins a Palma: en va tenir prou amb una intervenció a través d'un vídeo per causar el furor entre els assistents a l'acte.
Dins el PP de Balears, en efecte, hi ha una quantitat important de gent que experimenten una reacció d'entusiasme fora mida en presència de qualsevol que vingui de Madrid. Veuen un madrileny, o una madrilenya, i senten que es troben en presència d'algú que posseeix una classe, uns coneixements, un saber estar, que no són els de províncies (i encara menys, els de les províncies d'ultramar). Encara més, si la madrilenya en qüestió és la lideresa autèntica del partit, la que marca la pauta, la que ja va fer caure Casado i la que més tem Feijóo. De fet, bona part de l'atractiu que els peperos pensen que té la seva candidata és el fet d'haver passat els darrers anys a Madrid, on ha estat diputada al Congrés. De vegades li ha tocat exercir de portaveu adjunta, o com es digui, i en una d'aquestes ocasions va tenir una mica de topada amb la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Els seguidors de Prohens no fan més que dir que se la va menjar amb patates (Prohens a Montero), i Montero fa tot l'efecte de no recordar qui és Prohens. Dins la visió de les coses que abans hem esmentat, Montero és perversa pel fet de ser feminista i d'esquerres, però, com que és madrilenya, també és superiorment perversa.
La presentació del programa de govern, com a tal, no va aportar res que valgui la pena esmentar, tret de l'afirmació, per part de Prohens, que a Balears hi ha menys llibertat que fa vuit anys, quan va començar a governar Francina Armengol i el seu govern de coalició. Hem d'entendre, per tant, que els ciutadans de Balears vam conèixer un període de llibertat durant la presidència de José Ramón Bauzá, que va aconseguir treure les manifestacions més multitudinàries que mai s'han vist en aquestes illes, com a resposta a les seves polítiques contra l'ensenyament públic i en català, que com és de suposar representaven una veritable apologia de les llibertats ciutadanes. Bauzá, per cert, es va fer de Ciutadans quan aquest partit va viure el seu moment d'auge, i ara pastura com a eurodiputat per Brussel·les, amb bastanta més pena que glòria. A Bauzá, això sí, també el fascinava tothom i tot allò que ve de Madrid. I és que, com va dir Ayuso causant el goig de tots els presents, les Balears són una “región abierta, orgullosa de ser española y liberal, de gentes alegres”. I olé, senyora.
