Avui és la Hispanidad (però no gaire)

Doncs no, aquest dilluns a Catalunya no hi ha haurà l’alegre i festiva manifestació dels partits “constitucionalistes” commemorant la festa nacional espanyola i ni no ompliran el circ romà de Tarragona ni no ompliran la plaça Catalunya de BCN. El PP, Ciutadans i Societat Civil Catalana han declinat organitzar cap acte “multitudinari”. Què ha passat? 1) Les eleccions no-plebiscitàries-però-una-miqueta-sí han certificat la defunció definitiva de la gran estafa intel·lectual anomenada “majoria silenciosa”. Ja està escrit, però cal insistir-hi: amb un 77% de participació, la famosa “majoria silenciosa” ha resultat ser un 39% de la societat. I ho saben. I encara que públicament vagin de triomfadors, la moral de la tropa està tocada. Amb la mobilització censal al límit, han descobert una realitat que preocupa (i molt) als despatxos del poder real. 2) El no no mobilitza perquè no il·lusiona. No proposa, no ofereix. Només fa por i renya. La gent del no desisteix de manifestar-se en públic perquè s’avergonyeix de qui s’ha apropiat del seu sentiment. Per això han desaparegut les banderes espanyoles dels balcons. 3) Aquella setmana de la por diluviant amenaces per terra, mar i aire (bancs, empreses, Església, Europa...) a Madrit (no ciutat sinó concepte) hi van arribar proves que per aquell camí la majoria absoluta del sí seria d’escàndol i la setmana va acabar amb líders del PP demanant el vot en català. 4) (I la més important.) Si en plena precampanya de les generals, l’unionisme renuncia a un gran acte de propaganda com una mani de la Hispanidad, no dubti que alguna cosa (grossa) està passant.