Dilluns França va introduir el dret a l'avortament a la seva Constitució, un moviment que va aconseguir suport transversalment en molts partits de les dues cambres malgrat algunes reserves. Dels 902 parlamentaris francesos, 780 van votar a favor del projecte de llei, 72 hi van votar en contra i 50 es van abstenir, durant la sessió extraordinària de votació a Versalles. Tot i que l'esquerra francesa feia anys que volia afegir una salvaguarda constitucional a l'avortament, fins al 2022 la majoria parlamentària considerava aquesta mesura innecessària per les garanties existents per a les dones franceses que volien avortar. Malauradament, el retrocés de drets de les dones en general i en particular la decisió de la Cort Suprema dels Estats Units de revocar Roe v. Wade, donant llum verda als estats individuals per prohibir el procediment, ha promogut la reforma constitucional francesa.
La reforma francesa arriba pocs mesos abans de les pròximes eleccions europees, previstes per al primer cap de setmana de juny. Les previsions de moment parlen del reforç dels partits conservadors i de dreta extrema al Parlament Europeu, cosa que tindria un efecte negatiu per a la garantia dels drets de les dones a dins de la UE i a l'exterior. En els darrers anys hem vist com han augmentat els impediments i les restriccions als drets sexuals i reproductius de les dones en alguns països comunitaris, com Polònia i Malta. Al país centreeuropeu s'estan vulnerant no només els drets de les seves ciutadanes, sinó d'altres dones, com per exemple les ucraïneses que fugen de la guerra després de patir agressions sexuals i que no poden avortar en travessar la frontera. Davant d'aquest escenari, la UE ha de poder garantir els drets sexuals i reproductius de les europees i la seva voluntat d'avortar en cas que ho desitgin. Seguint la decisió de França, el dret a l'avortament s'hauria d'incloure a la Carta Europea de Drets fonamentals. Això impediria que individualment els estats membres de la UE poguessin limitar els drets de les dones residents al seu territori i donaria a la Comissió Europea, com a garant dels tractats, capacitat de supervisió i control d'aplicació. Si una autoritat nacional incompleix els drets de la Carta en aplicar el dret de la UE, els jutges nacionals (sota la guia del Tribunal de Justícia de la UE si calgués) tenen el poder de garantir que es respecti.
Sense oblidar l'objectiu últim d'incloure l'avortament a la Carta, la Comissió Europea pot avançar en altres iniciatives. És important que es promogui legislació europea que obligui els estats membres a eliminar l'avortament de la seva legislació penal i que asseguri que un avortament no pot tenir conseqüències criminals. Tanmateix, la UE hauria de formular unes normes aplicables a tots els estats membres de com s'ha de garantir el dret a l'avortament, d'acord amb les noves recomanacions de l'OMS, del 2022. Els drets no només s'han de tenir formalment, sinó que se n'ha de poder gaudir amb garanties. Ja és conegut com en el nostre país moltes dones han de canviar de ciutat i fins i tot de província per poder avortar. En països com Itàlia aproximadament el 70% dels ginecòlegs i ginecòlogues són objectors de consciència per a una intervenció abortiva, cosa que dificulta moltíssim l'accés a aquest dret. La UE ha de servir com a garant perquè les dones puguin accedir a un avortament en les condicions i amb la seguretat necessàries.
Totes aquestes reformes i millores serien de més fàcil aplicació si la UE i els seus estats membres posessin en marxa el seu teòric compromís amb el gender mainstreaming (la transversalitat de gènere), que implica l'aplicació d'una perspectiva d'igualtat de gènere en cada fase del cicle legislatiu, així com en totes les àrees dins de les polítiques i processos, com ara la contractació o el pressupost comunitari. La distància entre els compromisos formals i la realitat pot créixer encara més si a les pròximes eleccions al Parlament Europeu els partits conservadors amplien la seva majoria. És important que les forces progressistes tinguin uns bons resultats aquest mes de juny perquè els drets de les dones avancin i perquè la UE pugui servir de garant davant de governs nacionals que han posat les dones i els seus drets a la diana. Dependrà també del fet que totes anem a votar.
