Els incendis de Califòrnia estan assolant barris exclusius i fins i tot amenacen l'arxifamós rètol de Hollywood que anuncia la Meca del show business en un dels turons de Los Angeles. Més simbolisme, impossible. Si a Billy Crystal, Paris Hilton o Eugene Levy se'ls ha cremat la casa, aquí no hi ha ningú que es pugui sentir segur. Una prova més que les amenaces mediambientals i el canvi climàtic no admeten salvacions individuals.
Diuen experts, com el bomber Marc Castellnou, que els incendis són recurrents a Califòrnia, però que ara pertanyen a una nova generació, de molta més intensitat que els dels anys vuitanta, perquè els vents càlids poden ser molt més secs a causa del canvi climàtic. Si hi afegim el creixement urbanístic poc o gens ordenat a les faldes de les muntanyes de les àrees metropolitanes (alguna cosa sabem d'això al nostre país) el foc té condicions per ser altament destructor.
D'això, és clar, no en parla Donald Trump, negacionista del canvi climàtic, que ha basat part de la seva campanya en el Drill, baby, drill, la defensa de continuar perforant pous de petroli. En el discurs de la cultura americana dominant, aquests incendis són una desgràcia a la qual s'enfronten bombers catalogats d'herois, i no se’n parli més.
La DANA de València ens ha recordat la necessitat de respectar les característiques naturals del territori, i aquests focs espectaculars ens recorden incendis que hem viscut aquí. Ara bé, que no hi hagi salvació individual no vol dir que no hi pugui haver reacció individual i col·lectiva contra les causes que ens porten a un enduriment de les condicions atmosfèriques. No podem acceptar les conseqüències del canvi climàtic amb derrotisme i amb presentisme egoista.
