Primer avís de contrareforma autonòmica

El govern de Mariano Rajoy va per feina. La pressió d'Europa per corregir el dèficit, la força que li dóna la majoria absolutíssima i la sensibilitat recentralitzadora que des de fa uns anys s'ha instal·lat en la cultura política espanyola -el mateix Rubalcaba reclama un PSOE més nacional- són els eixos que estan marcant les seves primeres accions. La idea, tan simplista com esbiaixada, que els governs autonòmics i locals són els autèntics responsables d'una despesa que ha disparat el deute i el dèficit de l'Estat, és fàcil d'explicar tant de cara als mercats com als votants del PP. La realitat, però, és molt més complexa: hi ha hagut excessos irresponsables com el de la Generalitat Valenciana, però no es pot dir que el govern central hagi brillat per la seva coherència en les inversions i la despesa en les últimes dècades. Només cal recordar la xarxa de l'AVE. Expulsar el problema cap a les administracions autonòmiques i locals és un discurs enverinat i trufat d'ideologia recentralitzadora que, si es porta a la pràctica, suposarà violentar l'arquitectura institucional pactada durant la Transició i plasmada en la Constitució.

És en aquest context que s'ha d'interpretar la proposta del ministre d'Economia, Luis de Guindos, de legislar l'obligatorietat dels governs de les autonomies d'enviar els seus pressupostos a Madrid abans d'aprovar-los perquè rebin el plàcet, una iniciativa que ahir va suavitzar però no desmentir la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.

Si aquesta música continua sonant, no només queda tocada la Transició Nacional i el pacte fiscal del president Artur Mas, sinó que podríem estar a l'inici d'una contrareforma letal, tant per a les injustament castigades arques de la Generalitat com per al mateix autogovern de Catalunya, i també per a l'autonomia municipal, com s'ha vist amb la imposició unilateral i per sorpresa d'un nou IBI. La resposta en bloc del catalanisme polític està, doncs, del tot justificada.