Aviat en compraran els drets

Meravellats llegim a l’ARA que l'equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l'Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic (IEOPA) han trobat, a la necròpolis on excaven (Kom el-Khamasin), unes cent estatuetes, d’entre 15 i 20 centímetres, que representen el summe sacerdot Imephor. Al braç, diu que hi tenen el nom escrit. Però a moltes "se'ls va seccionar el cap i, aparentment, van ser abandonades a centenars de metres de la cambra funerària, el lloc on haurien d'haver estat”.

Però per què? Josep Cervelló, director de l’equip, explica que la zona va ser espoliada el 1999, i que fa uns dies els lladres “hi van fer una gran destrossa amb els buldòzers”, però en cap moment diu que aquests caps seccionats siguin per causa de la matusseria contemporània. Si tingués moltes vides en dedicaria una a l’arqueologia, tot i que ja entenc, i m’imagino, que l’excitació de les troballes la van viure els del segle XIX i que els d’ara, com els que ens ocupen, es passen moltes hores cavant i traient la pols. Però, ara, han fet aquesta troballa inesperada. Voldria haver-los vist per un forat. Què van dir? Van sopar junts, allà mateix, i en van parlar? Però per què aquests caps tallats? ¿Hi ha una gran o una petita explicació?

¿Va considerar algú proper al sacerdot que no sortia afavorit a les estàtues i les va rebutjar? ¿Havia canviat de pentinat o d’aspecte, abans de morir, i les estàtues ja no servien? ¿Va tallar-los el cap, doncs, l’artista, perquè no fossin aprofitades? ¿Va ser un sortilegi màgic semblant al vudú? ¿Va ser una bretolada d’un artista rival? ¿Un cop de vent? ¿Els fills de l’artista hi van jugar a fer punteria, cosa que va fer que fossin castigats sense pilota fins que Osiris es calmés?