Avaluacions orals a la italiana

L’altre dia, mentre preparava una prova escrita de l’assignaturad'ensenyament de la llengua catalana per als meus estudiants del grau de mestre d’educació primària vaig demanar-li a ChatGPT que em resolgués els exercicis que els estava proposant. Ja em disculpareu la innocència, sé que fa temps que el món viu enlluernat per la potència de la intel·ligència artificial i la velocitat del seu perfeccionament, però jo que soc de llibres no hi havia pràcticament interaccionat encara, i em vaig quedar amb un pam de nas. La resolució dels exercicis no només era correcta, sinó que l’execució narrativa era prou sofisticada. Fa temps que sento col·legues universitaris explicar amb tota naturalitat que ells ja han incorporat l’eina per agilitzar algunes de les tasques administratives més farragoses: respondre correus, emplenar formularis burrocràtics, fer traduccions o fins i tot fer cerques de bibliografia. La cosa no em sembla gens malament d’entrada, no crec que la tecnofòbia ni l’apologia nostàlgica al món analògic aquí ens ajudi, sovint molts dels alumnes van tres cursos més avançats que nosaltres en matèria tecnològica i cal incorporar la IA, com en el seu moment vam fer amb internet. Debat a banda és la despantallització de les aules, en prenc nota per a un futur article, que a Suècia, per exemple, ja ens guanyen per golejada.

Abans d’aparèixer a l’aula amb aquella actitud lleugerament més autoritària –examen sota el braç i advertència antiplagial– pròpia dels dies d’avaluació, els dits em cremaven i vaig tenir temps de fer una piulada a X: “Cada dia tinc més clar que per sobreviure a l’impacte de la IA i a la velocitat del seu desenvolupament, a les facultats d’Humanitats, Educació, Filologies… hem de fer més proves orals als nostres estudiants si volem que sàpiguen raonar críticament. Fer-ho a la italiana manera”. El tuit va tenir un èxit relatiu i al fil d’aquest altres professors em van explicar que a França o Alemanya també ho fan així.

A Itàlia, la majoria dels exàmens de les facultats de lletres han estat sempre, i encara avui dia, avaluats oralment. Algunes avaluacions de la branca més lingüística de les filologies en serien una excepció, però, en general, tot el sistema es regeix per una dinàmica d’avaluació oral. Els estudiants italians són avaluats per un tribunal confeccionat per tres professors que ha de donar-los una puntuació màxima de fins a trenta punts, deu per avaluador. La nota mínima d’un aprovat és un 6, amb la qual cosa l’estudiant mitjà necessita entre un 18 i un 24 per superar bé l’assignatura. A més, els exàmens són oficialment públics i d’assistència lliure. Els beneficis d’aquest model, a banda d’evitar corrupcions i plagis de tota mena, és que els estudiants desenvolupen notables habilitats comunicatives i altes capacitats d'improvisació i d’oratòria davant d’audiències grans, que els serveixen ja no només per adoptar mecanismes de raonament crític combinats amb recursos mnemotècnics que els permeten incorporar d’una manera més estructural els continguts, sinó també per a la vida real en general (entrevistes laborals, audicions funcionarials, etc.). És cert, també, que a Itàlia el sistema escolar d’alfabetització primària i secundària (aprendre a escriure i parlar bé en italià) no s’ha de barallar d’entrada amb la interferència permanent d’un altre idioma amb el qual es disputa la vehicularitat a l’aula i al carrer i que això ja genera d’entrada una robustesa de fons de tot el sistema educatiu. Perquè, sense dubte, la lectoescriptura és la base de tota l’educació. Ara bé, no podem continuar fent veure que amb l’aparició de ChatGPT els treballs a casa, individuals o en grup, en què hem basat la majoria de les avaluacions continuades des de la implementació de Bolonya no són un format obsolet. Necessitem noves inventives. Ens hi posem? È meglio tardi che mai.