Han estat més de cinquanta anys gratant-nos la butxaca a cada viatge, primer amb la moneda de cinc duros a la cistella i al final amb el Teletac, de forma que el primer dia que circuli per Martorell o per Mollet i no hagi de pagar peatge no me’n sabré avenir. Estic per agafar un cotxe i passar-hi només per veure-ho i creure-ho, igual com aquell diumenge de l’any 92 en què milers de barcelonins vam llançar-nos a fer una volta sencera a les rondes per comprovar com s’havia alterat la dimensió metropolitana espaitemps. Cinquanta-dos anys pagant peatges han creat un curiós reflex condicionat popular en aquestes primeres hores sense barreres: avui tothom es pregunta que qui ho pagarà, ara, tot això. Ara ho pagarem tots. Serà un oportú recordatori que tots els serveis tenen un cost i que el polític que encara parli de sanitat, educació o transports gratuïts és un demagog.
![Peatge de la Roca del Vallès a l'AP-7 en el seu últim cap de setmana abans que acabi la concessió amb Acesa](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5472 3648"%3E%3C/svg%3E)
