He llegit molts llibres de creixement personal. El que a vegades s'ha anomenat autoajuda. I alguns dels meus llibres publicats, encara que no soc psicòleg i amb prou feines aconsegueixo resoldre els meus propis problemes, les llibreries els han situat en aquesta secció: autoajuda. Tot va venir per La bona sort, escrit al costat del meu bon amic Àlex Rovira, amb qui també vaig escriure, anys després, Les set claus.
Al principi, la meva vanitat i orgull feien que em disgustés aquesta classificació de part de la meva obra, perquè en els àmbits literaris, s'ha vist com una literatura menor, un gènere de poc valor intel·lectual i artístic. I jo, ego pur, potser perquè amb els anys a un va important-li cada vegada menys el que en diguin, i també perquè he après que només el pas del temps dirimirà el que ha tingut o no valor creatiu, intel·lectual, literari o artístic, la veritat és que ha deixat d'importar-me on dimonis cataloguin els meus llibres.
El cas és que aquests dies camino llegint a autors clàssics: Ciceró, Marc Aureli, Sèneca, Epictet. Diversos d'ells pertanyen a l'escola dels estoics. Les Meditacions, de Marc Aureli no es pot deixar perdre.
La qüestió és que, si en lloc de Marc Aureli, estigués signat per un autor viu, els asseguro que el llibre estaria catalogat amb els d'autoajuda. Les Meditacions són una llarga relació de consells en segona persona del singular al lector: “aprèn a…” “fixa't en…” “no diguis que…” “no temis sobre…” “viu conforme a…”.
Fa molts anys vaig passar un càncer i durant el dur tractament de quimioteràpia em va agafar per llegir la Bíblia. Crec i no crec en Déu. Bé, hi crec a la meva manera. Però per descomptat no en el Déu dels llibres religiosos. Les obres religioses ens acosten a Déu i ens aproximen a la seva essència, però no deixen de ser interpretacions humanes sobre la divinitat i un reflex de l'espiritualitat de l'home o la dona. El cas és que llegir la Bíblia em va donar forces, ànims, esperança. En realitat, ho vaig fer servir, sense saber-ho, com un llibre d'autoajuda. Ningú desitja morir. I buscava consol.
I explico tot això perquè no entenc que ajudar-se a un mateix amb un llibre estigui tan mal vist pels intel·lectuals i literats. En aquest món poca gent t'ajuda, així que un llibre que t'ajudi, benvingut sigui.
Els recomano que s'autoajudin tant com puguin. Amb llibres o sense llibres. De clàssics o no clàssics. Però, per Déu, ajudin-se molt, que res és fàcil i, de vegades, els dies es fan llargs.
