Auschwitz i Gaza (qui té la resposta?)

Palestins tornant al nord de Gaza després de l'alto al foc.
28/01/2025
2 min
23
Regala aquest article

Ahir, que escrivia a propòsit de l’alliberament d’Auschwitz, als comentaris a l’edició online, que sempre llegeixo, hi havia subscriptors que mostraven la seva decepció perquè no esmentava Gaza.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La pregunta que trobaven a faltar potser era: “Com pot ser que un poble que ha patit aquesta crueltat practiqui la crueltat amb un altre poble?” Però cal preguntar-se, també, fins a quin punt un individu és responsable moral, com a membre –voluntari o involuntari– d’un col·lectiu, de les atrocitats que en comet una part.

De la mateixa manera que l’Holocaust no el cometen els alemanys sinó els nazis (i a l’Holocaust moren, sobretot, jueus, però també republicans espanyols, homosexuals, gitanos o presos comuns), el genocidi de Gaza em dic que no el cometen els jueus, com a poble, sinó els dirigents jueus de l’Estat d’Israel. Són, però, del tot innocents els ciutadans d’Israel pel fet de compartir història, vida i lligams amb qui el comet? Són els homes, com un tot, els que ens maten a les dones, com un tot, també? És evident que molts alemanys sabienquè passava als camps de concentració (Hitler, sempre s’oblida, era austríac). Hi ha una pel·lícula de l’alliberament de Dachau, filmada per l’exèrcit nord-americà, on la població civil és obligada, en filera, a passar per la vora del camp per mirarun lloc que –a tocar de les casetes– no podien ni no haver vist, ni no haver olorat. I, paral·lelament, hi va haver altres ciutadans que van intentar fer alguna cosa. Com Anna Poitner (austríaca), a Mauthausen, que va recollir les fotografies que li passaven un grup de presos organitzats, entre els quals Francesc Boix. La responsabilitat moral i col·lectiva de la violència, així com la seva possible justificació, té moltes ombres. En tot cas, el més impressionant del que està passant a Gaza és el que hi havia darrere del somriure de les últimes dones alliberades. Somreien, però després de què?

Empar Moliner és escriptora
stats