Atureu el saqueig de l'Àfrica

The New York TimesAra que les economies africanes cavalquen sobre l'onada de l'augment dels preus de les matèries primeres a tot el món, tenim una oportunitat única per convertir l'enorme riquesa de recursos d'aquesta regió en inversions que podrien treure milions de persones de la pobresa, crear llocs de treball i oferir esperança a les futures generacions.

Si volem aprofitar aquesta oportunitat, necessitem una governança reforçada que, amb el suport de la cooperació internacional, aturi la sagnia de diners derivada de l'evasió d'impostos, els pactes secrets i les transferències financeres il·legals.

Les exportacions de recursos naturals han situat l'Àfrica a la lliga mundial del creixement econòmic. El 2012 aproximadament un terç de les economies de la regió van créixer més d'un 6%. La forta demanda dels mercats emergents propiciarà una altra dècada de preus elevats per als recursos naturals africans, mentre puja la inversió estrangera. Moçambic i Tanzània estan a punt de convertir-se en importants exportadors de gas natural. Guinea i Sierra Leone poden arribar a obtenir uns beneficis extraordinaris de les exportacions de mineral de ferro. També ha pujat molt la demanda del coure produït per Zàmbia i del cobalt de la República Democràtica del Congo.

Per desgràcia, però, no tothom s'ha beneficiat d'aquesta creixent onada de riquesa. La pobresa disminueix amb massa lentitud, i en alguns països -inclosos Zàmbia i Nigèria- fins i tot ha crescut. Pocs governs han fet servir l'augment d'ingressos generats per les exportacions de recursos per contrarestar una desigualtat creixent, millorar els sistemes sanitaris i educatius i ajudar les petites explotacions agrícoles. A més, la corrupció segueix sent endèmica.

Els governs africans han d'estar a l'altura de les circumstàncies i plantar cara a aquests problemes. Han de reconèixer que és urgent convertir la riquesa de recursos del seu país en el capital humà i la inversió en infraestructures de què depèn un creixement sostingut i inclusiu. I han de seguir l'exemple de països com Libèria i Guinea, que combaten la corrupció publicant a internet, per a escrutini públic, tots els contractes relacionats amb l'explotació minera.

En altres àmbits, però, no n'hi haurà prou amb l'actuació dels governs africans. Com assenyalem a l'Informe sobre l'Àfrica d'aquest any, cap altra regió del món s'ha vist més afectada per les conseqüències de l'evasió d'impostos, una planificació fiscal agressiva i el saqueig de la riquesa nacional a través d'empreses ubicades en paradisos fiscals. Són problemes que es produeixen a escala mundial i, per tant, requereixen solucions multilaterals.

No tothom reconeix la magnitud de les pèrdues que pateix l'Àfrica. Els preus de transferència -la pràctica de traslladar els beneficis a territoris amb una fiscalitat més baixa- costen anualment al continent africà 34.000 milions de dòlars, més del que la regió rep en concepte d'ajuda bilateral. Dit d'una altra manera, si es reduís aquesta modalitat d'evasió fiscal, l'ajut es duplicaria. El fet que els inversors estrangers recorrin tan sovint a la deslocalització d'empreses per registrar-les en territoris amb més llibertat fiscal afavoreix activament l'evasió d'impostos. És gairebé impossible que les administracions tributàries africanes, dotades de poc personal i escassos recursos, puguin rastrejar els beneficis reals en el laberint d'empreses fictícies, hòldings i entitats deslocalitzades de què se serveixen els inversors.

Últimament hem vist alguns avenços prometedors pel que fa a la resposta multilateral a aquests desafiaments. En virtut de la llei Dodd-Frank dels Estats Units i mesures similars aprovades a Europa, ara les empreses extractives estan obligades a complir uns criteris més exigents en matèria de transparència. (Cometent sens dubte un greu disbarat estratègic, moltes d'aquestes empreses neden a contracorrent de la reforma i es preparen per impugnar la llei Dodd-Frank.) Mentrestant, el govern britànic ha pres la iniciativa en incorporar la cooperació internacional en matèria de fiscalitat a l'agenda de la cimera del G-8 que ha de tenir lloc el mes vinent.

Aquest és un tema en què el G-8 pot introduir canvis importants. La cimera hauria de servir de plataforma de llançament per al disseny d'un sistema d'abast mundial per regular la transparència i la fiscalitat.

Ja és hora de posar fi al secretisme amb què actuen massa empreses. Totes les jurisdiccions fiscals han d'estar obligades a revelar públicament l'estructura de la propietat real de les empreses registrades. Suïssa, la Gran Bretanya i els Estats Units -uns dels principals conductes de la deslocalització financera- han de donar a entendre que prendran mesures dràstiques contra els fluxos financers il·legals. I el G-8 i el G-20 han de col·laborar per ampliar l'àmbit d'aplicació i l'abast de la llei Dodd-Frank.

També és fonamental que el G-8 contribueixi a fomentar la capacitació dels governs africans. Les administracions fiscals de la regió tenen una dotació desastrosa per fer front a problemes com els preus de transferència o per prendre mesures contra les transferències il·legals. Per això, l'Africa Progress Panel ha demanat al G-8 que ofereixi a aquests governs suport tècnic, financer i administratiu per millorar-ne la dotació.

Fa més de 50 anys, quan van néixer els estats africans independents, Kwame Nkrumah, el primer president de Ghana, va afirmar: "Cap poble havia tingut mai al seu abast una oportunitat tan extraordinària per aconseguir el desenvolupament d'un continent dotat de tanta riquesa".

Amb lideratge polític al continent africà i amb més cooperació internacional, podrem aprofitar aquesta oportunitat de què parlava Kwame Nkrumah.

*Traducció de Lídia Fernàndez Torrell