L’aterratge de Junts i la immigració

Canvi d’etapa. Dilluns passat, al Congrés, Junts va oficiar l’entrada a un nou temps que podríem definir com la deflactació després de l’amnistia. Va portar la tensió fins al darrer moment. (I de fet el PP va caure a la trampa i va cantar victòria abans d'hora, i es va quedar amb un pam de nas.) Va desplegar exigències i amenaces però va acabar impedint que la legislatura descavalqués abans de començar. Junts va acceptar uns acords més o menys imprecisos, entre els quals el traspàs de competències en matèria d’immigració a la Generalitat, del qual ha fet bandera. Un senyal inequívoc del gir estratègic: la ruptura amb Espanya no està a l’abast, recuperem posicions a casa. I així es ressituen adequadament en l’espai postamnistia, quan les pulsions de confrontació ja fa temps que estan en davallada.

Per què la immigració? Que és un problema central a Europa és una evidència. Aquests dies hem sabut que el 2023 sis mil sis-cents immigrants han mort intentant entrar a Espanya, i són xifres que cauen en la indiferència. És evident que la inestabilitat del món provoca desplaçaments massius, i no és fàcil gestionar un problema de dimensions universals i per tant amb interessos molt contraposats. A Catalunya s'hi afegeix un argument demagògic, que és l’augment de la població estrangera com a amenaça per a la llengua i la cultura. És fàcil buscar caps de turc per als nostres problemes i és perillós viure instal·lats en la idea que les nacions tenen propietaris.

En tot cas, és una qüestió que inquieta la ciutadania, entre altres coses perquè des del poder i l’ordre s’ha insistit a assenyalar els immigrants –els pobres– com un perill. Junts mostra preocupació per un tema delicat per a una població que a vegades se sent descol·locada veient com l’entorn canvia. I és una opció tàctica que li pot ser útil en el seu procés de reconstrucció. És a dir, de retorn als orígens com a dreta catalana.

Donant centralitat a la immigració, Junts se situa en la línia d’evolució de les dretes europees, que han fet de l’enduriment en aquest terreny prioritat per guanyar-se una ciutadania en crisi de referents que sovint se sent ignorada; recupera mèrits davant dels poders econòmics, dels quals es va allunyar amb la temptació independentista, i marca perfil davant d’Esquerra, que per les zones electorals de proximitat és sempre el principal rival. Junts fa camí per recuperar el lideratge conservador, tot instal·lant-se en l’agenda del moment de la dreta europea, no exempta de temptacions autoritàries. Hi haurà fugues? Qui liderarà la sacsejada?