Atendre la salut mental dels joves
“Profe, fa mesos que no veig el meu avi”, “Prefereixo no pensar en el futur, si no em deprimeixo”, “La meva mare treballa en una residència, pateixo per ella”... Són frases sentides en tutories d’ESO que contrasten amb les imatges de joves saltant-se la distància social en festes a la platja, en botellons, etc. La realitat és polièdrica, però és fàcil caure en estereotips. I la societat no sempre ha estat justa amb la imatge que s’ha projectat de la gent més jove.
L’adolescència és un període crític en la formació de la personalitat en què les capacitats necessàries per fer front als grans reptes de la vida no estan desenvolupades. En aquest període l’adolescent necessita mirar-se en el mirall dels altres –especialment els de la seva edat– per adquirir noves habilitats socials en entorns més amplis que la família, i per construir la pròpia identitat.
Als reptes inherents a l’adolescència s'hi han sumat aquest últim any i mig els derivats de la pandèmia: els joves i adolescents han hagut d’adaptar-se a un entorn escolar de virtualitat i a mesos de confinament domiciliari. A més, l’estrès que hem viscut els adults ha repercutit en la nostra disponibilitat emocional a l'hora d'atendre les demandes dels més joves. No és estrany que el resultat hagi estat un augment dels problemes de salut mental en els joves i adolescents. L’Hospital de Sant Joan de Déu alertava que les urgències psiquiàtriques entre els adolescents han augmentat un 50%. Les patologies més freqüents són els trastorns d’ansietat, els de conducta alimentària, les autolesions i els intents de suïcidi.
La xarxa de salut mental no està preparada per atendre aquest increment, però a curt termini i des del nostre entorn immediat podem intentar millorar la salut mental dels nostres adolescents en tres grans esferes.
La primera esfera és la familiar. L’estiu és un moment de més calma, de més temps per compartir en família. Fem-ho: estiguem al costat dels nostres fills i filles, siguem accessibles emocionalment. No és cert que ens hagin substituït totalment pel seu grup d’amistats. L’adolescent necessita la seva “zona de llibertat” i l’hem de respectar, però cal buscar activitats d’interès comú, un tema per discutir, una pel·lícula per veure plegats... Sovint no és tan important el què com el com. Si som a prop d’ells, amb un interès genuí per les seves preocupacions, serà més probable que s’adrecin a nosaltres quan estiguin amoïnats.
La segona i tercera esferes tenen a veure amb l’escola i els recursos de lleure, on passen moltes hores. Cal sensibilitzar el professorat i l'alumnat per ser capaços de detectar indicadors d’alarma i establir protocols de detecció i d’actuació, sobretot pel que fa a autolesions i a alteracions en l’alimentació. Al final, es tracta de desaccelerar una mica el ritme del món adult, tenir temps per dedicar-lo als més joves, escoltar-los amb empatia. Estan en un moment crucial de la vida en què són molts els interrogants. Acostem-nos-hi, escoltem-los i esperem. Els beneficis en termes de salut mental seran per a tothom.