1. Aquest no és un article sobre la gestació subrogada. Els debats sobre la compra de persones, l’ús de les dones com a ventres de lloguer, les mares-forn com a model de negoci i els límits de la decadència humana els deixo per als experts. En qualsevol cas, aquí la llei és molt clara. La gestació subrogada és il·legal. Des del 2006, l’article de la llei té un redactat que no deixa escletxes per a la interpretació. “Serà nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer”. Naturalment, feta la llei feta la trampa. I qui més qui menys coneix algú que ha anat a buscar un fill a un país on la llei no ho prohibeix si no és a canvi de diners. Tot i que, al capdavall, pràcticament sempre hi ha un intercanvi per una quantitat que la mare considera que fa que li surtin a compte l’embaràs, el part i desprendre’s d’un fill que no veurà mai més. Si, a més a més, al darrere hi ha una xarxa internacional de ventres de lloguer, que s’aprofita de les mares biològiques, el delicte és un crim de lesa humanitat.
2. Aquesta columna és sobre la decisió recent del Tribunal Suprem que permet ocultar l’origen dels nens que han nascut per gestació subrogada. L’Alt Tribunal ja admet que s’estiguin inscrivint nadons que arriben a l’Estat fruit d’un ventre de lloguer. És a dir, es fan els ulls grossos amb la llei. La novetat és que, per primera vegada, el Suprem dona la raó als pares d’un nadó nat a l’estranger per gestació subrogada per tal que el puguin inscriure al Registre Civil com si hagués nascut a Espanya. D’aquesta manera, se n’oculta la procedència. Els arguments que dona el Suprem són que, així, “es permet la protecció del menor i el seu dret personal i familiar, en l’àmbit de la protecció de dades que denoten el seu origen, a més del seu dret a la no-discriminació per raó de naixement”. De debò que protegeixen el nadó, que també és una persona, permetent que se n’esborri l'origen? El Tribunal parla de no estigmatitzar el nen, però, en canvi, s’està perpetuant la mentida. En nom del seu bé, i qui sap si de la tranquil·litat de consciència dels seus pares, se n’està amagant l’origen. No s’està vulnerant el dret fonamental d’una persona si li amagues el lloc on ha nascut i qui és la seva mare biològica?
3. Fa més de deu anys, a TV3, vam fer un programa dedicat als nadons robats a Catalunya. Temps després, vaig escriure una novel·la sobre aquest fenomen esgarrifós i amagat sota un paraigua de silenci. D’entrada, té poc a veure amb el que hem parlat fins ara, però sí amb el dret a saber de qui som fills. Per documentar-me sobre l’abast d’aquell escàndol, vaig parlar amb associacions de bebès robats, amb advocats experts i vaig remenar una allau de xifres i papers. De tot plegat hi havia una dada significativa. La pràctica dels bebès robats a Espanya va caure en picat a partir de 1999, quan es va prohibir la llei del part anònim i es va obligar a inscriure cada nadó amb el nom de la seva mare biològica. S’havia acabat la pràctica de fer constar al Registre el nom de la mare adoptiva com si fos la mare biològica, que havia estat la gran trampa. El motiu? Tota persona té dret a poder seguir el seu rastre. Tothom té dret a saber on va néixer i qui és la mare que el va parir. Aquesta setmana, amb la decisió del Suprem, s’obre la porta a tornar molts anys enrere i es cau en una flagrant contradicció.
4. I, mentrestant, la gran incoherència d’un fet que explica el Telenotícies: una persona d’Ulldecona que neix a l’Hospital de Tortosa a partir d’ara haurà de figurar als papers –Registre civil i DNI– com a nascuda a Tortosa. Ara, si has nascut a Florida per un ventre de lloguer sí que pots posar que ets fill d’Ulldecona. El greuge clama al cel. “Qui perd els orígens perd la identitat”, cantava Raimon.
