Atac a la llibertat dels mitjans de comunicació a Polònia
La democràcia mor en la foscor. Polònia, una de les democràcies més fràgils de la Unió Europea, té ara al davant l’espectre de la nit que s’apodera de tot quan els mitjans de comunicació públics es converteixen en òrgans de propaganda del partit governant, mentre els privats i independents acaben asfixiats. Ja no surten a la llum els errors ni els abusos dels que estan al poder perquè, al final, ja no queden torxes que projectin cap llum. Hongria –que ja no és una democràcia– està a punt d’arribar a aquest moment crepuscular amb la desaparició de la seva última gran emissora de ràdio independent. Polònia encara està molt lluny del capvespre, però l'amenaça és real. En el rànquing mundial de llibertat de premsa el país ha baixat de la 18a posició del 2015, per davant de la Gran Bretanya i França, a la 62a de l’any passat (Hongria ha caigut fins a la 89a).
Qui només hagi mirat les notícies de la televisió estatal polonesa durant aquests últims quinze dies no té ni idea que, en aquests moments, Polònia és uns dels països amb pitjors xifres de covid. Segons el rànquing de Bloomberg sobre resistència a la pandèmia, Polònia ha baixat fins al 50è lloc entre les 53 economies més grans del món, seguida només del Brasil, la República Txeca i Mèxic. Però si mirem les notícies oficials, veiem que, després d’una breu referència a les últimes xifres del covid, hi ha llargues peces informatives sobre l’acceleració de la campanya de vacunació gràcies al govern, amb l’ajut del meravellós exèrcit, i sobre el fatídic historial de l’oposició en matèria de salut pública quan estava al poder. En altres “notícies” ens assabentem de les magnífiques relacions de Polònia amb els EUA, sobretot en defensa; la quantitat de diners que el govern destina als ferrocarrils i l’administració local; la persecució dels cristians a tot el món, i el descobriment fa poc d’una tomba que treu a la llum més víctimes de l'ocupació alemanya durant la guerra. La propaganda és més exagerada, però també més hàbil, que la de la televisió estatal polonesa durant l'última dècada de règim comunista.
Hem de mirar els noticiaris independents del canal TVN24 per veure imatges de llargues cues d’ambulàncies esperant fora dels hospitals perquè ja no queden llits de cures intensives, i per sentir els metges explicar fins a quin punt és terrible la situació sanitària. La TVN24 no és imparcial com la BBC, però practica un periodisme seriós i ens ensenya l’altra cara de la història. Aquesta mateixa experiència de “dues realitats” la podem viure si passem de la ràdio estatal a una ràdio privada, o del diaris progovernamentals als independents o de l'oposició.
Una opinió pública tan polaritzada ja és prou dolenta, com veiem als Estats Units, però és que ara el partit governant, Llei i Justícia, ha començat a atacar sistemàticament els mitjans independents. Els mètodes els ha tret directament del manual d’estratègia de l’hongarès Viktor Orbán. Anul·len la publicitat i les subscripcions del sector públic als mitjans independents. Els apliquen tota mena de martingales reglamentistes. Injecten milers de milions de fons públics a la televisió i la ràdio estatals. Proposen un impost “pandèmic” sobre els ingressos publicitaris. La llei en projecte sobre la “repolonització” dels mitjans posaria en el punt de mira els propietaris estrangers dels principals mitjans independents. Una empresa petroliera estatal, Orlen, el cap de la qual és del partit Llei i Justícia, ha comprat una important empresa distribuïdora de premsa als quioscos, Ruch, i la principal xarxa de diaris regionals, Polska Press. Als diaris més crítics els plouen les demandes judicials. A la Gazeta Wyborcza li han posat més de 60 demandes judicials, una de les quals és del ministre de Justícia en persona. I, tal com han dictaminat reiteradament les autoritats judicials europees, la independència dels tribunals polonesos està tan erosionada que ja no es pot confiar en la possibilitat d’un judici just.
És l’antiga especialitat hongaresa, la tàctica del salami: el carnisser va tallant rodanxes de mica en mica fins que al final ja no en queda gens.
Els mitjans de comunicació polonesos i la societat civil hi oposen una enèrgica resistència, però necessiten una mica d’ajuda dels seus amics. Aquí els Estats Units hi tenen un pes enorme. El govern de Llei i Justícia i el president, Andrzej Duda, donen una gran importància a la seva relació especial amb Washington. Però van ser ferms partidaris de Donald Trump, que, com a compensació, l’estiu passat va donar un cop de mà electoral a Duda. Joe Biden, en canvi, no els deu cap favor i té un programa que promou amb fermesa la democràcia i els drets humans. A més de fer costat al canal TVN, propietat de l’empresa nord-americana Discovery, Washington ha de destacar el paper dels mitjans independents com a avantguarda de la defensa de la democràcia a Polònia.
La Gran Bretanya té ara, a causa del Brexit, menys influència a Varsòvia que abans, però al costat d’altres democràcies liberals –com el Canadà i Austràlia– pot ajudar a posar el focus sobre aquesta situació. Alemanya és de primera importància i, a més, un grup germano-suís, Ringier Axel Springer, és el propietari d’una de les plataformes en línia més importants de Polònia, Onet.pl, el tabloide Fakt i un dels principals setmanaris, Newsweek Polska. El govern polonès intenta intimidar Berlín posant sobre la taula contínuament el seu passat nazi, però la lliçó que s’ha d'extreure d'aquest passat no és “Alemanya ha de ser molt reticent davant d’aquests temes”. Ben al contrari, “precisament a causa d'aquest terrible passat, Alemanya ha de ser la primera a defensar la llibertat i els drets humans a Polònia”.
La més important –i la més problemàtica– és la UE. Un dels descobriments més depriments d’aquests últims anys és que la Unió Europea, que parla tant de democràcia, és d’una ineficàcia patètica a l’hora de defensar la democràcia als seus estats membres. Ara entregarà milers de milions d’euros a aquests estats, procedents del fons de recuperació postcovid (prop de 60.000 milions d’euros per a Polònia fins a finals del 2023) i del nou pressupost de la Unió per als pròxims set anys (més de 100.000 milions d’euros per a Polònia). Aquestes enormes sumes aniran a parar directament als governs nacionalpopulistes de Varsòvia i Budapest, amb unes condicions mínimes. La majoria d’aquestes grans inversions que s’anuncien amb bombo i platerets als noticiaris de la televisió estatal es fan amb l’ajut dels fons de la UE. Com a mínim, la Unió hauria de deixar molt clar que, segons les regles del mercat únic, no es pot aplicar cap mena de discriminació contra els propietaris de mitjans estrangers. A més, hauria de distribuir una part important d’aquests diners directament a través dels governs locals, tal com proposen els alcaldes de Varsòvia i Budapest. I hauria de crear un fons ben dotat, un fons de la UE, per defensar la llibertat dels mitjans de comunicació a tot el continent.
La setmana passada, la direcció del partit Llei i Justícia de Polònia va iniciar converses amb l’hongarès Viktor Orbán i l’italià Matteo Salvini per formar un nou grup polític nacionalpopulista a la UE. El que està en joc aquí no és només la democràcia a Polònia; és la democràcia a tot Europa.
Timothy Garton Ash és catedràtic d'estudis europeus a la Universitat d'Oxford.
Traducció de Lídia Fernàndez Torrell.