Un assassinat per gaudir en família
Si teniu ganes d’una bona comèdia que us transporti al Nova York de Woody Allen i a l’esperit de Misterioso asesinato en Manhattan, a Disney+ hi trobareu Solo asesinatos en el edificio (Only murders in the building). Són deu capítols de mitja hora que us endinsaran en la investigació d’un crim en un gran bloc d’apartaments de l'Upper West Side de Manhattan. Els protagonistes són Steve Martin, que interpreta un actor de sèries retirat; Martin Short, que fa de productor teatral a la ruïna, i Selena Gomez, que encarna una jove desorientada i deprimida. Són veïns i es coneixen de casualitat quan es produeix l’assassinat en el seu edifici, perquè comparteixen l’afició per un famós podcast dedicat als true crimes. Empesos per l’emoció dels relats que escolten, es disposen a saber qui ha matat el seu veí. La resta d’habitants de l'Arconia, el gran edifici d’apartaments de luxe, són sospitosos. Fins i tot el cantant Sting, que s’interpreta a ell mateix, és un dels candidats més factibles. La ficció ha tret partit de l’emblemàtic edifici The Belnord, que està situat al carrer 86, entre Broadway i Amsterdam Avenue. Un dels blocs d’apartaments més grans de la ciutat, que actualment costen uns dotze milions d’euros.
Solo asesinatos en el edificio és la barreja perfecta de múltiples gèneres cinematogràfics i incorpora els codis més clàssics de tots ells, tant a nivell d’estil com d’ambientació. És una comèdia per excel·lència, amb diàlegs enginyosos i corredisses entre pisos. Però també té ingredients del gènere de suspens, el cinema negre, el musical, les aventures i la trama romàntica, i a aquest còctel s’hi pot sumar fins i tot l’esperit del true crime televisiu i el llenguatge narratiu dels podcasts. És una sèrie que no només ha tingut cura de la trama establint un joc molt divertit entre tots els elements, sinó també en l'aspecte formal i de llenguatge audiovisual per garantir que una investigació amateur entre veïns acaba tenint l’emoció dels thrillers més elaborats. L’episodi set es pot considerar un homenatge al cinema mut perquè és un capítol que es desenvolupa sense que parlin els seus protagonistes. Tota la trama avança a través del llenguatge dels sordmuts, missatges de WhatsApp, gesticulacions, mirades i llenguatge no verbal. Un exercici televisiu divertidíssim i genial que gairebé exigeix veure’l dues vegades per gaudir-lo en la seva plenitud.
Solo asesinatos en el edificio va molt més enllà de la investigació d’un crim. En un segon pla ens parla també de l’aïllament dels habitants de les grans ciutats, de la soledat, de l’avorriment dels homes quan es jubilen i de la desorientació i desmotivació dels més joves a l’hora de construir el seu futur. Els tres protagonistes, dos homes grans i una noia jove que en principi no tenen gaire interès en relacionar-se, acabaran descobrint la necessitat d’estar connectats i, sobretot, d’ajudar-se. La sèrie és un agradable viatge a Nova York i un entreteniment familiar perfecte que no us heu de perdre.
