"Amb el benentès que el risc zero no existeix, amb la informació recopilada fins avui era difícilment previsible el desenllaç fatal del 13 de març", diu l’informe intern que ha elaborat el departament de Justícia sobre l’assassinat, per part d’un pres, de la cuinera de la presó de Mas d'Enric. I naturalment m’ho crec. Els funcionaris de presons, consternats, esclar, demanen que la consellera, Gemma Ubasart, dimiteixi.
Els que dictaminen que l'assassinat era difícilment previsible són, segurament, els que van dictaminar, també, que l’assassí treballés a la cuina. El mateix comitè. Experts psicòlegs, suposo. O experts juristes. O totes dues coses. Suposo que la consellera de Justícia rep informes i decideix. O potser no decideix ella i cada presó és sobirana. Per exemple, en el dramàtic cas que ens ocupa, es veu que a l’intern se li van practicar “14 avaluacions des que va entrar a la presó, l'abril del 2016, per haver assassinat una dona amb una arma blanca, el mateix mètode amb el qual va matar la cuinera de la presó. En totes aquestes avaluacions, conclou l'informe, els indicadors de risc eren baixos i tenia bona conducta”. Suposo, esclar, que hi ha interns que enganyen, que hi ha interns que tenen un raptus, i que hi ha observadors que es deixen enganyar.
¿Els observadors són funcionaris de presons? ¿Són els que tenen l'última paraula en la rehabilitació (desitjable) d’un pres? Perquè, llavors, que Gemma Ubasart, que ha acatat l’informe, sigui rebuda amb crits d’assassina em sembla d’una injustícia i un broc gros terrorífic. Assassina? Ella? Ens hem tornat tots bojos? Ha de dimitir ella i no els de l’informe? Són funcionaris?
I dit això. Que ella digui que la manifestació “no estava autoritzada per la policia”, venint de l’espai polític d’on ve, també em sembla, si més no, curiós.
