Assajos nuclears a Catalunya
Sempre diuen que això només serà un moment. Una estoneta. Mira, farem una prova i ja estarem. Això els van dir als feliços assilvestrats ancestrals de les illes Marshall. Mira que són patufets, lil·liputencs, microbis. Mira que no molesten, estan allà, a la Micronèsia. Tot micro: 1.152 illes amb només 181 quilòmetres quadrats. El Paradís. I els van dir això, ei, que seran quatre petards, quatre cebetes, piules per mirar de fer un Sant Joan pacífic al Pacífic. Bum, bum, bum...
Entre 1946 i 1958 els Estats Units van fer 68 proves nuclears a les illes Marshall. Morts, càncers, diabetis, pells estripades, malalties innombrables, persones expulsades, humiliades, espoliades de la seva terra, natura cadavèrica, illes esfumades... L’infern al paradís. Només dues cosetes: al segle XXI a les illes Marshall hi ha més radiació que a Txernòbil i Fukushima. I tampoc s’han pagat moltes de les indemnitzacions promeses per la Festa Major Explosiva. Ei, serà un moment, però serà per la resta de la teva vida i de la teva mort.
D'assajos nuclears n’hi ha molts. Es calcula que al món hi ha hagut dues mil detonacions atòmiques. Serà un momentet... el de pitjar el botó. I dura segles. El país que ha fet més proves de destrucció massiva és això que maldiem Espanya. Incalculables. Constants. Previsibles. Per exemple, ara se n’estan fent assajos molt intensos al País Valencià i a les Balears. Bombes contra la llengua, la cultura, la natura, l’existència, la realitat. Són les illes Marshall de l’arxipèlag forçat i lligat amb ciment i sang de la Pell de Brau-Frau. Espellats. Proves nuclears dites d’un moment... I fa segles que duren. Després vindrà Catalunya. Bé, després continuarà Catalunya, a veure si amb aquestes bombes atòmiques de darrera generació s’esfuma d’una vegada per totes pel seu bé, que és el bé de tots els espanyols i de la Santíssima Trinitat, i de Buda, i del Capitalisme, i del Marxisme, i de Superman i... del que es vulguin inventar en nom del suprem destí atòmic.
La dreta espanyola d’entrecot caníbal sanguinari de destral robada totalitària i l’esquerra espanyola de pinso tòxic de granja dictatorial col·lectivitzada no ecològica però anunciada ecològica lliure, respectuosa, fraternal, fan els assajos nuclears des de fa anys i panys. No pararan fins que Catalunya siguin les illes Marshall. Ei, que són República. El 1986 es van independitzar dels Estats Units. Illes contaminades, subvencionades, desunides, desorientades, zombis, moribundes... Lliures, condemnades. Deixades anar per tornar a la mà atòmica, nuclear, del Déu que t’ha parit pel Big Bang, per explosió. Entrecot i pinso bum-bum. Tros de morts de gana: sou meus. Jo soc el dit, vosaltres la carn i l’enciam.
Però les illes Marshall tenen una diferència amb Catalunya. Només una. Ells, que vivien lliures, feliços, eterns, no sabien què passaria amb aquells assajos nuclears. Era el primer cop que els passava. Catalunya sap des de fa anys el que passa amb les proves nuclears espanyoles. Bum, bum, bum... Sense parar. No falla mai. Patró, esquema, croquis, guió. Bum, bum, bum... Repetit. Constant. Mentider. Fals. Contaminant. Mortal. Per això no tenim dret ni a l’aire que respirem, ni a les indemnitzacions de la nostra terra. Bum, bum, bum... Volem ser això: una illa perquè detonin bombes nuclears existencials. Les desitgem, les necessitem, les reclamem. Tranquils, només serà un moment. Un instant de res. Després, després ja vindrà el fum, la pols de l’eternitat.