La asimetria 'pro'/'anti' (1)
En el seu I aquí d'ahir, dedicat a la prostitució, el director parlava "dels pro legalització i els anti legalització" i, llegint-ho, el corrector de carn i ossos entrava en crisi mentre l'electrònic, que no té mai cap dubte, subratllava amb una ratlla vermella aquest anti orfe.
Així com hi ha pros i contres, també hi ha els pro i els anti, però mentre que pro , segons el DIEC2, té el curiós privilegi de ser prefix i preposició, anti sembla que s'ha de conformar a ser un modest prefix.
De què depèn que pro sigui prefix o preposició? D'una banda, existeix el llatinisme pro , que vol dir a favor de i el DIEC2 recull com a preposició, i, de l'altra, el prefix tònic pro- , que té el mateix sentit i que, des de la reforma de la norma del guionet, s'ha d'enganxar al mot que prefixa.
Potser perquè el diccionari, en el primer cas, només recull exemples amb noms i, en el segon, amb adjectius, la norma que n'han deduït la majoria de professionals de la llengua ve a dir: davant nom pro s'escriu separat i davant adjectiu s'enganxa.
I això fa que normalment s'escrigui pro amnistia i procomunista , tot i que no és clar que no es pugui escriure proaministia i pro comunista.
De fet, l'exemple que ens dóna el DIEC2 és pro presos , i pres tant pot ser nom com adjectiu.
Per contra, tothom té clar que ha d'escriure antiamnistia i anticomunista. I això provoca una asimetria que en un cas de coordinació, com el de l'exemple del director, arriba a fer mal als ulls. Com demà veurem, hi ha criteris racionals per evitar-la.
