Quan l’imperi de la llei és sinònim de catàstrofe

Catedràtic de Dret ConstitucionalSense l’imperi de la llei no es va enlloc. Amb l’imperi de la llei exclusivament, tampoc. La tasca de direcció política que la Constitució atribueix com la primera de totes al govern de la nació no es pot reduir al compliment de la llei. Això és una cosa que s’aprèn en els primers cursos de la llicenciatura de dret, i, de fet, ni tan sols cal anar a una facultat per saber-ho.

La direcció política ha de consistir a crear les condicions perquè l’aplicació de la llei no faci impossible la convivència. És en això que s’ha de centrar el president del govern d’una societat democràticament constituïda. Fer política, perquè la llei pugui ser aplicada raonablement. La tasca d’aplicació de la llei és tributària de la de direcció política, i no al revés. Qui no ho entengui així està incapacitat per a l’exercici d’aquesta funció.

I això és el que li està passant a Mariano Rajoy en relació amb la integració de Catalunya a l’Estat. El govern espanyol, en opinió del seu president, no ha de fer res. Amb fiscals, jutges, policies nacionals i guàrdies civils n’hi ha prou. “Escapcem” el nacionalisme i problema resolt.

Passa, però, que amb l’imperi de la llei el problema no només no se soluciona sinó que cada vegada resulta més difícil de gestionar.

D’ençà que s’ha fet intervenir fiscals i jutges per perseguir penalment els dirigents nacionalistes catalans ens hem anat allunyant cada vegada més d’una resposta per integrar Catalunya a l’Estat susceptible de ser acceptada amb caràcter general. Com li va recordar el portaveu del PNB Aitor Esteban al president del govern espanyol en una de les últimes sessions de control al Congrés de Diputats, en aquest terreny havia d’optar entre la “victòria” o la “solució” del problema. La victòria és l’“imperi de la llei”. La “solució”, fer política.

Estem arribant a un moment límit. El govern de la nació ha destituït el govern de la Generalitat, ha dissolt el Parlament i ha convocat eleccions. El fiscal general, immediatament després d’aquests actes del govern espanyol, quan ja estaven, per tant, convocades les eleccions, s’ha querellat contra els membres del Govern destituïts i contra els membres de la mesa del Parlament davant de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem, que han adoptat unes mesures cautelars àmpliament conegudes. En aquestes condicions van acudir a votar els ciutadans el 21-D.

¿S’ha aconseguit alguna cosa amb això? ¿Hi ha algú que cregui que es pot aconseguir alguna cosa amb la mateixa recepta, és a dir, amb més querelles o amb més presons provisionals?

L’imperi de la llei s’ha convertit en una cosa absurda. Els dirigents dels partits que han guanyat les eleccions convocades pel mateix president del govern de la nació no podran ocupar els escons al Parlament i convertir-se algun d’ells eventualment en president de la Generalitat com a conseqüència d’una decisió judicial que té el seu origen en la querella d’un fiscal general que depèn del govern espanyol. O els hauran d’ocupar sortint per fer-ho del centre penitenciari on estiguin reclosos i exercint les funcions pròpies del càrrec des del centre penitenciari. Perquè l’imperi de la llei no permet, fins que no hi hagi una sentència ferma que comporti pena d’inhabilitació, que siguin desposseïts del seu dret de sufragi passiu.

L’imperi de la llei s’ha convertit en una presó per al mateix president del govern espanyol. Amb aquest imperi ens porta a la catàstrofe i, després dels anys que porta amb el mantra de l’imperi de la llei, no pot tenir credibilitat amb cap altre discurs. Aquest és el cercle viciós en què ens trobem.

Fins quan?