El missatge de Sànchez i Turull
De la presó de Lledoners ha arribat una notícia greu aquest matí: Jordi Sànchez i Jordi Turull han començat una vaga de fam. No cal que els digui que es tracta d'una acció de protesta extrema, perquè afecta directament la salut d'aquells que s'hi posen. I, precisament per això, perquè és una acció de protesta extrema, serveix per explicar que la sensació que experimenten Sànchez i Turull i la resta de presos polítics davant el capteniment de la justícia espanyola i de l'estat espanyol, en general, en el seu procés, és també d'extrema indefensió.
Fixin-se en els motius que han donat per explicar per què s'han posat en vaga de fam: ja no es tracta de protestar contra la presó preventiva abusiva, que és responsabilitat del Tribunal Suprem, sinó contra el Tribunal Constitucional, que ha admès tots els recursos d'empara que els presos li han presentat per vulneració dels seus drets però a continuació no els resol, ni a favor ni en contra, sinó que els desa en un calaix, amb la qual cosa bloqueja la possibilitat que els presos apel·lin a l'última instància, que és el Tribunal Europeu de Drets Humans. Per què el TC no resol els recursos, el primer dels quals es va presentar fa més d'un any, el novembre de l'any passat? Per què no ho fa, quan el mateix TC ha dit a la justícia ordinària que recursos d'aquestes característiques haurien de contestar-se abans de 30 dies? No cal pensar gaire per concloure que l'estat espanyol està retardant tant com pot l'entrada en escena de la justícia europea per por de ser corregida. Ja hem vist què ha passat amb les respostes de la justícies belga, alemanya, suïssa i escocesa a les ordres d'extradició.
Sànchez i Turull van intentar ser candidats a la presidència de la Generalitat. De fet, Turull va poder participar en la primera sessió de la seva pròpia investidura, però no a la segona, perquè va tornar a ser empresonat a Estremera. Els seus drets fonamentals van ser vulnerats, com ho van ser els dels seus electors. Ara tots dos volen dirigir-se també al TC i protestar per la seva falta de resposta.
Per tant, aquesta és una vaga de fam indefinida que té un propòsit: posar el focus de tot el món en el Tribunal Constitucional i el seu bloqueig. L'objectiu de la vaga, doncs, és la denúncia perquè ningú doni per normal una situació que no ho és. Així arribarà l'Estat espanyol a la celebració del 40è aniversari de la Constitució.
He estat en contacte amb els presos i amb el seu entorn, i hi ha un detall no menor que puc fer arribar de primera mà: que demanen que ningú els imiti. Una vaga de fam és una decisió molt personal i molt greu, que demana un rigorós control mèdic i unes condicions òptimes de partida. Una altra cosa pot ser un dejuni voluntari, breu, en solidaritat, però insisteixen a demanar que ningú els imiti. Diuen que les concentracions de protesta seran benvingudes, que les accions organitzades per fer-los costat els ajudaran a no sentir-se sols, però –i això és molt important– demanen a la gent que prepari les festes de Nadal amb normalitat, que continuïn amb els seus plans de celebració dels dinars de Nadal familiars o d'empresa sense cap recança, com així mateix ho han transmès a les seves famílies.
Sànchez i Turull han començat una vaga de fam per denunciar la falta de resposta del Tribunal Constitucional. El tipus de denúncia és potent perquè és greu. Tant de bo remogui consciències. Llibertat per als processats, per als empresonats, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.