06/05/2022

Artadi i l’art de la política

A mitjans de febrer vaig entrevistar Elsa Artadi. Era la primera vegada que parlava en condició de candidata de Junts a l’alcaldia de Barcelona per a l’any que ve. I ahir, menys de tres mesos més tard, va anunciar que plega de la política perquè no pot més i no se sent amb forces per continuar. I de la manera que va dir que s’havia quedat sense energies, ningú no podia dubtar del límit emocional al qual havia arribat. Tot plegat, una gran sorpresa.

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els periodistes tenim la possibilitat de veure els polítics de prop i de capturar-ne els angles més personals. Artadi és una dona exigent, començant per ella mateixa, d’aquelles persones que s’entreguen a la feina en jornades de matí, tarda i nit, i a les quals, malgrat això, els falten hores per fer tota la feina que voldrien enllestir. A vegades semblava que s’enfrontava a les entrevistes com si s’examinés i aspirés a treure la nota més alta.

Cargando
No hay anuncios

Però la gestió i la comunicació polítiques són un art molt particular. Fins i tot per als més brillants és difícil brillar en la política, i més ara, convertida més que mai en una duríssima cursa d’obstacles que comença amb els que posa el propi partit i que acaba amb aquesta reflexió que Artadi va fer a l’ARA el juliol del 2018: “Em sap molt de greu que el que hauria de ser un debat polític acabi en deshumanització de qui només hauria de ser el rival polític. Penso que a la immensa majoria de catalans, pensin com pensin, els agradaria que tinguéssim més responsabilitat, parléssim amb arguments i dades, i ajudéssim”.