Dimarts l’informatiu Le 20 heures de Darius Rochebin del canal de televisió francès LCI va convidar Manuel Valls per entrevistar-lo. Al final de la conversa, quan només quedaven cinc minuts per acabar el programa, Rochebin li va mostrar l’esquetx musical del Polònia anunciant que era un superèxit que fins i tot canten els nens. La història mostra el clon del polític abandonant l’Ajuntament de Barcelona per tornar a França. El personatge repassa la seva trajectòria política a Catalunya a ritme de la cançó Moi... Lolita d’Alizée i fa hipòtesis sobre com continuarà la seva carrera: “[...] He sigut el nen mimat de rics i empresaris. No em vaig menjar un torrat però bé que he cobrat tots els honoraris. [...] Havia d’evitar un alcalde indepe i ara ja puc marxar. [...] Me’n tornaré a París. Fa molt que no mano. El que em diguin jo faré. Puc ser el president o un caçagitanos. Potser fundaré un partit, no m’importa si és de dreta o d’esquerra”. Al final de l’esquetx, a més, el personatge, des de la plaça Sant Jaume, confon el Palau de la Generalitat per l’Ajuntament.
L’informatiu francès va emetre un fragment de l’esquetx per fer-ho més àgil, tot i que va evitar alguna imatge delicada com per exemple la que mostra el personatge amb feixos de bitllets a les butxaques de l’americana. Durant l’emissió d’aquell fragment, la realització mostrava en un petit requadre la cara de Valls observant l’esquetx amb un somriure tens. I a l’acabar el presentador li preguntava pel muntatge. “La caricatura és al mateix temps cruel i justa. Quan hi ha talent s’ha de reconèixer”, va començar dient el polític. Va ser una introducció per demostrar un cert encaix, per no semblar molest amb la paròdia. I a continuació va carregar durament contra TV3. “S’ha de dir que la televisió pública catalana és inimaginable i no dic això per aquest programa. Hi ha evidentment molta qualitat però és una màquina de guerra, de propaganda i d’ideologia com no existeix a Europa”. El presentador li va preguntar si li feia riure i ell ho va confirmar amb un “sí” hipòcrita. Valls, cada vegada més tens, va insistir en la televisió com a màquina de guerra utilitzada contra els que han intentat combatre el separatisme català i va assegurar que si a Catalunya el detestaven havia sigut perquè el seu vot "va evitar que l’Ajuntament estigués en mans dels independentistes". "No saben com em detesta aquest grup perquè jo els he derrotat”, va afirmar. I va repetir: “Jo els he derrotat. És normal que es revengin”. Per a Valls, el canvi de país és un avantatge perquè l’espectador perd el context. No sap què és el Polònia ni TV3. Però en canvi Valls sap construir un relat manipulat a partir de l’esquetx que el converteix en un triomfador. Porta la batalla a l’àmbit del combat ideològic quan l’esquetx apunta a alguna cosa més essencial: la política com a negoci i la trajectòria erràtica i desesperada d’un líder que no troba ni el seu lloc ni el seu paper. Potser per això l’esquetx funciona també a França. Perquè si escoltes la lletra de la cançó, tant se val el país des d’on el vegis: el missatge és universal.
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
