Els ‘arrugats’: tots mereixem una oportunitat

Aquest dimecres he passat un dia deliciós a Tàrrega, a l’Associació Alba. Fa 40 anys van decidir que la gent amb discapacitat no podia estar amagada a casa. Han col·locat les persones al centre, i fan formació i treball, teràpia, lleure, i també els procuren habitatge. Hi treballen 263 persones, de les quals una seixantena tenen discapacitat, i atenen un total de 245 discapacitats. En vaig conèixer molts, encantadors, afectuosos, vitals, des dels que treballen a la bugaderia o a l’obrador fins als que fan activitats recreatives, tota mena de manualitats. I se’ls veu feliços. Tenen autoestima. T’imagines com seria la seva vida i la de les seves famílies sense l’Associació Alba (o Ampans, o la Fundació Sant Tomàs, o tantes entitats agrupades a Dincat) i t’esgarrifes. La meitat dels ingressos de l’associació ja vénen de vendes de productes o serveis. S’han d’espavilar cada cop més. I la gent se’ls estima. Es va saber que els havien robat una piscina de plàstic, i al cap de poc ja en tenien tres regalades per veïns. A l’obrador, i amb la marca El Rosal, fan neules. El seu producte estrella, però, es diu arrugats. Se’ls va inventar el Lluís, sense voler. Les neules les fan amb les mans, d’una en una. Al Lluís no li quedaven bé, les arrugava i les deixava en una safata. Les van tastar, i van descobrir que, així, arrugades, aquelles neules imperfectes tenien un gust perfecte. En dono fe, són irresistibles, banyades amb xocolata. Quan t’aixeques al matí i fas coses artesanalment et sents útil, la teva vida té més sentit. A l’obrador fan arrugats amb les mans, símbol d’una entitat que arregla el món també amb les mans, donant segones oportunitats a neules arrugades i a persones amb capacitats diferents.