Les armes i llurs posseïdors, al front

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...]

En aquests moments acabo de rebre la correspondència de dos indrets molt separats l’un de l’altre, i en aquesta correspondència rebem una repulsa perquè sóc tan tardà en la resposta, a l’ensems que es lamenten de què quan reben la meva correspondència la carpeta és tan rebregada, que fins sospiten que quan la diposito a la bústia ja fa dies que em roda per les butxaques. Això és un atemptat que et fan a la correspondència privada, puix que a Alcanyís tenim un control de guerra que s’assabenta del contingut de les nostres lletres, i no hi ha dret. L’adagi és ben terminant: “A cada porc li arriba el seu sant Martí”, i això seran faves contades en el seu dia. També per ací hom comenta que a la reraguarda es faci tant de carnestoltes. En diverses poblacions hem constatat la presència d’uns “milicians” que es passegen pels carrers amb una “seriositat” tan ridícula, que ni ells mateixos s’adonen que fan fer un tip de riure a tothom que els veu. Pel que diu la premsa, en general, cal preveure que encara no han lliurat les armes per tal d’emprar-les contra l’enemic. I no ho fan -segons vox populi- perquè el segon [forma dialectal de la paraula segó, aliment per al bestiar] de la menjadora se’ls acabaria i haurien de treballar novament. El que ha posat tendrum a l’esquena difícilment por entendre el contrari. La qüestió que el Govern de Catalunya, tots els partits polítics, les organitzacions sindicals i, en especial, l’òrgan de la C.N.T., Solidaritat Obrera, propugnen i ordenen és que totes les armes de guerra han d’ésser al front, i el que no la vulgui deixar cal que ell i l’arma hi sigui conduït com un combatent més. Es compliran aquestes ordres?