Tota una generació de ‘youtubers’

Acaben de celebrar-se els Oscars, la gala de premis més important del cinema americà. Per la seva catifa vermella hi ha passat gran part de l’star system de Hollywood. Molts cinèfils (i no tant) vam estar atents a si La La Land guanyava l’estatueta a millor pel·lícula, Emma Stone a millor actriu, o si Meryl Streep faria referència a Donald Trump.

Però quants adolescents i joves han estat pendents de la gala? Quina part del jovent ha vist al cinema o online les pel·lícules que van optar a l’Oscar? Aquestes no són ni les estrelles, ni els rituals, ni la narrativa, ni les creacions dels joves d’avui en dia.

Entre els joves de menys de 25 anys, les estrelles de YouTube són més populars que les tradicionals de la televisió, el cinema o la música. Els beneficis econòmics dels anomenats youtubers s’han incrementat un 23% l’últim any. I els seus seguidors no paren de créixer. Els millors usuaris de YouTube, com ElRubius, tenen grans i apassionades audiències. Són genuïnament figures influents per als seus joves fans. Tot un nou star system que, a una gran majoria d’adults, ens costa d’entendre i ens és aliè. Precisament aquesta és la gràcia: els adults no hi som, com tampoc no som a Snapchat o a la propera xarxa social que vingui. D’aquí neix la preocupació número u: desconeixement.

Paral·lelament, sorgeixen polèmiques com el recent incident en què el youtuber MrGranBomba rep un mastegot d’un repartidor després de dir-li “caranchoa” en una broma de càmera oculta. Poc després, un altre youtuber amb més d’un milió de subscriptors, ReSet, dona galetes farcides de pasta de dents a un indigent perquè se les mengi. El vídeo va aconseguir més de 800.000 reproduccions. D’aquí neix la preocupació número dos: un contingut de dubtosa qualitat.

El problema número tres està directament vinculat als youtubers com a creadors: seguretat jurídica i assumpció de la fama. Molts són menors d’edat i han d’aprendre a pair els comentaris maliciosos que alguns internautes els fan, així com a bregar amb fans obsessius.

Ja tenim la tempesta perfecta per demonitzar tota una generació de joves creadors. Però en el passat recent, la ràdio, la televisió o els videojocs també han estat considerats corruptors del jovent. I a grans trets no ha estat pas així. Tampoc en el cas de YouTube.

El jovent pot ser víctima o botxí, però molt sovint pot sortir empoderat davant les possibilitats que obren les noves tecnologies com YouTube, que ofereix noves estratègies informals d’aprenentatge, noves habilitats necessàries per al mercat de treball que arriba. Els nous mitjans han demostrat que les persones -joves o no- som agents actius que podem canviar el sentit per al qual van ser dissenyats.

Trobem youtubers que se centren en l’humor, en videojocs, en com maquillar-se i en un llarg etcètera. I sí, una part va més enllà del que hauria d’anar. Forma part de l’aprenentatge i, malauradament, existeix amb YouTube o sense. Ara YouTube ho viralitza i ho premia o castiga. Recordem que el youtuber del #caranchoa ha tancat el seu canal com a conseqüència de la seva broma.

I també trobem youtubers tan diferents com Ter, que explica l’art i l’arquitectura a través dels referents dels joves -ens agradin més o menys-. O com Pablo Ráez, que va aconseguir augmentar les donacions de medul·la a tot l’estat espanyol gràcies als seus vídeos i la seva lluita contra el càncer, que, malauradament, ha perdut aquesta setmana. O youtubers que s’uneixen per combatre la reforma del codi laboral a França.

Defenso el potencial dels nous mitjans per aprofundir en la vida democràtica. A la televisió, com a la xarxa, també coexisteixen programes de teleporqueria i de qualitat, d’entreteniment i de reflexió. Els youtubers estan a l’avantguarda de la indústria audiovisual, han democratitzat la creació i distribució de contingut. Només necessiten bones idees, una càmera i una connexió a internet per arribar a qualsevol punt del món. YouTube i els seus creadors han canviat els codis, la narrativa i el rol de l’audiència. I no ens ha de fer por.

Els joves no només s’han de protegir sinó que se’ls ha de proveir d’habilitats i recursos per interaccionar amb les tecnologies de forma autònoma i crítica. L’educació ha de fer front a valors que no canvien constantment i segueixen sent vàlids quan apareixen nous dispositius, programari o aplicacions. Des dels diferents entorns educatius cal donar recursos per entendre el context digital en què la societat contemporània es desenvolupa, ajudar a crear ciutadans que siguin crítics i que participin activament en el futur de la societat. Això no només afecta els nostres fills, nebots o nets; és transversal a tota una generació.