Arco, Valtonyc, ‘Fariña’: tres dies negres per a la llibertat d’expressió
El procés d’involució de la llibertat d’expressió que s’està vivint a l’estat espanyol és greu. Ahir ho denunciava l’informe d’Amnistia Internacional, que en bona part ho relacionava amb la repressió a l’independentisme, tot i que també ha tingut altres manifestacions en diferents llocs de l’Estat. Ho mostrava molt bé la peça Presos polítics contemporanis a Espanya, l’obra de Santiago Sierra censurada a Arco que recopila els casos de persones que han sigut empresonades per defensar pacíficament les seves idees. El cas és, però, que en molts casos els han tancat per la suposada incitació a una violència potencial que en realitat ha sigut inexistent.
Dimarts es va conèixer la sentència ferma del Suprem que ratificava la condemna de tres anys i mig de presó per al raper mallorquí Valtonyc per les lletres de les seves cançons. Són lletres fortes, s’hi pot estar en total desacord, però no són més violentes que les que cantaven grups radicals i reconeguts dels anys vuitanta i noranta que, afortunadament, van trobar un entorn polític i social més tolerant, respectuós i, sobretot, conscient que la llibertat de creació i d’expressió són una base fonamental de la democràcia. Dimecres van coincidir la censura a Arco i l’ordre d’una jutge gallega de segrestar el llibre Fariña, del periodista Nacho Carretero, sobre el narcotràfic gallec, a petició d’un polèmic exalcalde que hi apareix com a relacionat. El segrest va provocar una forta reacció de solidaritat dels llibreters, que es van negar a retirar-lo, i també dels lectors, que van convertir el llibre en un dels més venuts d’Amazon a Espanya.
El cas més mediàtic, però, és la censura de l’obra de Sierra a Arco. Ahir l’entitat firal de Madrid, Ifema, va claudicar a les pressions polítiques i mediàtiques i va demanar disculpes a mitges, reconeixent que s’havia “equivocat”, però sense que la peça s’hagi tornat a penjar, per la qual cosa la censura d’una obra que mostrava Junqueras i Sànchez com a presos polítics ha sigut efectiva. Encara que per aconseguir-ho hagi calgut desprestigiar la fira i fer quedar en ridícul la galerista que massa dòcilment s’ha deixat censurar. Com deia ahir l’artista en una de les entrevistes que li van fer, a Espanya es viu una “histèria col·lectiva amb el tema del Procés, i la mala consciència engendra fantasmes”.
Semblaria ridícul si no hi hagués empresonats pel mig.
