Arcadi Espada i la violència mediàtica
No és casual que, un cop dictada la sentència contra la Manada, l’advocat defensor d’aquests personatges s’hagi passejat per totes les cadenes donant explicacions. Ja ho feia durant el judici, ficant-se enmig del núvol de periodistes que cobrien l’esdeveniment. Ara les entrevistes que ha concedit a La Sexta, Antena 3 i Telecinco li han servit gairebé de targeta de presentació per a futurs clients amb expedients similars. Una mena de campanya publicitària, no només per al seu bufet sinó també per a una tesi tòxica sobre abusos sexuals.
Més enllà del discurs masclista, existeix en aquest cas una violència mediàtica contra les dones perquè es difonen de manera permanent unes teories que, en tot moment, qüestionen el comportament de les dones en general, les menystenen i intenten atribuir-los un rol de manipulació: les que, en la seva fantasia, primer exigeixen sexe i després se’n penedeixen culpant homes innocents de fets que no han comès en un intent de rescabalar la seva dignitat.
Ahir, a Telecinco, Ana Rosa Quintana va permetre aquesta mateixa tesi en el seu programa posant a la taula Arcadi Espada. El seu comentari aberrant demanant veure vídeos sexuals de la víctima per analitzar la seva actitud en aquesta matèria va ser l’espurna televisiva per tenir repercussió. Abans de deixar anar aquesta barbaritat, Espada va sentenciar: “Es que el juicio importante es el de la televisión”. I aquí és on es delata l’autèntica intenció d’Espada: no es tracta de donar la seva opinió sobre el cas de la Manada, es tractava d’imposar a nivell mediàtic un discurs ple de menyspreu contra les dones, pregonar una manera de relacionar-se amb elles des de la supremacia. Només calia veure el comportament d’Arcadi Espada amb la presentadora i les companyes de la taula. Espada no les deixava parlar, interrompia les seves intervencions, fins i tot tallava Quintana, i, quan ell agafava la paraula, s’allargava amb la prepotència d’un egòlatra, teoritzant amb la testosterona en plena erupció emocional. Quan una tertuliana li va dir que ella, per ser dona, era més susceptible de ser violada que no pas ell, Espada se’n va riure i li va engegar: “Esto que has dicho me parece incluso una ofensa”. És obvi, la resposta deixa entreveure que la possibilitat de ser violat deu ser un privilegi que ella li estava negant, en tant que, segons mentalitats com la seva, et deu convertir en un ésser desitjable. I a continuació li va deixar anar: “Mira, esto que dices, llévatelo a tu casa, reflexiónalo y te darás cuenta de la bobada que acabas de decir”.
Testimonis com el d’Arcadi Espada, l’advocat o l’amic de la Manada que dies abans va defensar els seus companys en el mateix programa no només perpetuen la cultura de la violació. Les teles que ho toleren exerceixen violència mediàtica instal·lant un argumentari nociu que frena el progrés social i cultural.