Arcadi Espada : "Ara no hi ha centralisme, és una mentida"

Arcadi Espada : "Ara no hi ha centralisme,  és una mentida"
Cristian Segura
02/08/2012
3 min

Arcadi Espada em rep en un dels seus bars habituals de Sant Gervasi. Té una manera de ser que és agradable. També sembla que et vulgui deixar clar que tot li rellisca, però el contradiu la intensitat amb què s'expressa.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Has escrit que els èxits del futbol són un paradigma d'aquesta " época burbujeante " que hem viscut, com l'has definida. ¿El creixement dels mitjans de comunicació també és un exemple d'aquesta època de creixement desmesurat?

No ho crec, especialment a Catalunya. A Catalunya no s'ha fet res interessant periodísticament des del Tele/eXpres. Als anys 70, Catalunya era el paradigma de la comunicació espanyola, amb el Tele/eXpres , La Vanguardia i el Diari de Barcelona , diaris d'altura europea. Amb l'aparició d' El País , això se'n va en orris i després l'únic que s'ha fet bé són els acudits, l'humor blanc. TV3 va ser interessant pel que fa al disseny, una televisió reaccionària, amb continguts profundament carlistes, però res més.

¿Creus que Espanya ha fallat a l'hora d'atreure Catalunya?

Espanya no ha de convèncer ningú. L'any 70 Espanya només tenia una ciutat, Barcelona, i després tenia una plaça de toros, que era Madrid, on anava l'Ava Gardner a follar-se toreros. L'any 80, el pujolisme el que es va proposar era convertir Catalunya en un element diferencial d'Espanya. Aleshores ho era, 30 anys després ja no. La gran notícia de la democràcia espanyola és l'emergència de Madrid com a potentíssima capital europea.

¿Vols dir que amb el centralisme franquista érem capdavanters i amb el centralisme actual, no?

Ara no hi ha centralisme. El centralisme és una mentida, com ho és el nacionalisme espanyol. El nacionalisme espanyol és el de la Constitució del 78. El nacionalisme espanyol és el de l'Estat segurament més descentralitzat del món.

Tu no creus, doncs, que Catalunya sigui víctima d'un sistema centralista.

Catalunya, la llengua, la cultura, els diners, l'economia, viu el seu millor moment objectiu. És el moment en què els catalans hem sigut més lliures. Però més lliures, per a què? Per a la mediocritat. La màxima llibertat de Catalunya ha coincidit amb la seva màxima mediocritat. I als nacionalistes catalans això els fa mal.

¿Patim una falta de periodisme de qualitat com a sinònim de democràcia?

Sí. No hi ha democràcia de qualitat sense periodisme de qualitat. Amartya Sen té una teoria: als països on hi ha periodisme, no hi ha fam. El periodisme és la prova del cotó fluix de la democràcia.

Per què aquesta mancança?

La diferència és que un mitjà americà té molts més lectors i obté un benefici molt més gran per a una despesa similar que un mitjà espanyol. Una de les coses que ha fet indescriptiblement malament Espanya és no colonitzar culturalment Amèrica Llatina. I dic colonitzar per provocar. Espanya ha fet coses bé, l'última va ser la Transició, i l'última cosa que ha fet malament és no potenciar l'idioma espanyol per aconseguir un mercat que ara tenen els EUA.

Quin és el principal enemic de la independència del periodisme?

Te'n diré només un: la inexistència de públic. La inexistència d'una premsa de qualitat és la inexistència de públic. A Catalunya hi ha una gran gastronomia perquè hi ha un públic que ho demana.

¿Amb la revolució digital sortiran nous mitjans que substitueixin els clàssics?

Les capçaleres dels diaris, les tradicionals, seguiran marcant l'agenda. De què parlen les xarxes socials? Del que publiquen els diaris. La cultura digital, com YouTube i Google, és una arquitectura de continguts vells. El discurs contemporani continua sent el discurs que escriu la premsa.

Dius que una guerra civil s'acaba quan entra al museu. Per què la teva admirada Transició no va posar fi a les divisions de la Guerra Civil?

Em refereixo només a 2 o 3 anys en els quals, gràcies a un sargit molt complicat, es va acordar que abans que matar-se, era millor pactar. I van pactar miraculosament Carillo i Suárez, Arzalluz i Pujol. L'esperit de la Transició no perviu, i una raó són els nacionalismes, que són deslleials amb el pacte. I després vénen els 10 anys durant els quals gent com Garzón i Zapatero continuen utilitzant la Guerra com a argument polític. Si aquí es fes un museu de la Guerra, vindrien els nacionalistes catalans i dirien: "Això va ser una guerra contra Catalunya!" Però hi ha uns fets, com que el senyor Pla va treballar a favor de Franco, o que el líder de la Lliga va finançar la Guerra Civil.

stats