President Aragonès, contracte programa de Rodalies ja

Els ciutadans afectats per la incidència de la R2 Sud de Rodalies necessiten solucions efectives, no cortines de fum ni sortilegis populistes. El president de la Generalitat ha plantejat des d’aquest mateix diari una “aliança de país” per exigir a l’Estat les inversions que el servei de Rodalies necessita per posar-se al dia i el traspàs integral del servei amb les corresponents inversions.

Catalunya és avui la comunitat situada en primer lloc pel que fa a inversions de l’Estat, i la majoria es canalitzen a través d’Adif, és a dir, són inversions ferroviàries. 3.000 milions d’euros s’invertiran fins al 2025 i 1.000 milions ja han estat executats. Per això, a la xarxa catalana hi ha desenes d’obres en curs, com tothom pot comprovar, algunes de les quals provoquen molèsties i afecten el servei diari de Rodalies. I aquestes actuacions es completen amb la compra de 101 nous trens, els quals milloraran notablement el servei, trens que ja s’estan fabricant al nostre país i que generen ocupació. No hi ha comparació possible entre les inversions massives de l’actual govern de l’Estat i les escasses inversions fetes entre 2010 i 2020 pels governs anteriors.

Aquestes són inversions reals que el president amaga i comparacions que no explica. Com tampoc explica les responsabilitats que el seu govern té en Rodalies. Des del 2010, la Generalitat és titular del servei de Rodalies (11 línies), i des del 2011 ho és també dels Regionals (7 línies). Un total de 18 línies en les quals el govern de Catalunya pot fixar els horaris, les freqüències de pas i les tarifes. I, en canvi, el president fa veure que el seu govern no té cap responsabilitat en la matèria ni capacitat de gestió.

En comptes de demanar una aliança de país sense futur i de caràcter populista, seria molt més profitós per al país que el president impulsés una veritable aliança amb l’Estat per exercir de forma coordinada les competències de cadascú. En lloc d’acusar constantment Renfe d’incompetència, seria molt millor signar amb l’Estat el contracte programa obligatori –que la Generalitat incomprensiblement demora des de fa molt de temps– per tal de fixar el nivell de servei que vol Catalunya i adaptar-lo a totes les obres en curs.

A Rodalies hi ha incidències, sí. Però el president amaga la complexitat de la xarxa ferroviària a Catalunya, que disposa de 1.200 km d’interès general de l’Estat, per on circulen, a més de Rodalies, serveis regionals, de mercaderies i de llarga distància. Aquesta combinació múltiple de serveis sobre una mateixa xarxa no es dona en altres sistemes com el de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que circulen sobre xarxes tancades i exclusives. És el mateix cas de l’alta velocitat, on les incidències són molt menors.

Per això, quan el president posa com a exemple el servei de FGC ho fa ignorant volgudament que es tracta d’un sistema completament diferent, infinitament més simple que el de Rodalies.

Diu el president que els ciutadans estan farts que mai ningú assumeixi la responsabilitat del mal funcionament de Rodalies. Deu tapar-se les orelles cada cop que la ministra de Transports compareix per donar explicacions, demanar disculpes i explicar les actuacions. En realitat, del que està farta la ciutadania és del fet que es faci servir Rodalies com a eina d’una política victimista i populista. Rodalies és l’actual substitut de l’antic greuge dels peatges a les autopistes, dels quals el govern de la Generalitat ara no parla mai, segurament per dos motius: perquè la majoria han estat suprimits pel govern central i perquè a Catalunya ja només queden els peatges de la Generalitat.

Potser el president Aragonès proposa aquesta aliança per amagar que més de 13.500 persones hauran de repetir els exàmens de les oposicions a la Generalitat; que l’ACA no ha fet les obres pendents per combatre la sequera; que la L9 de metro porta anys de retard; que la sanitat pública està desbordada; en definitiva, que el govern de Catalunya utilitza recurrentment Rodalies per amagar la seva pròpia insolvència.

President, s’ha d’obrir un nou espai de diàleg entre la Generalitat i el ministeri per explicar conjuntament a la ciutadania les incidències i donar-hi solucions. S’ha d’obrir un nou espai de confiança per treballar en col·laboració i solucionar els problemes del transport col·lectiu, que van més enllà de Rodalies, i que no s’arreglarien per art de màgia amb un traspàs integral de Rodalies.

President, no torni a la demagògia del victimisme, aposti pel diàleg constructiu. Perquè els ciutadans el que demanen primer de tot és respecte.