Ja fa temps que la reforma de l’administració té el seu espai en la majoria de programes electorals, per bé que és una matèria que no aixeca passions, sobre la qual la ciutadania mai ha mostrat un interès especial, potser per escepticisme. Avui tot programa electoral que es preui hi dedica un apartat, amb una rècula de proclames i recomanacions. El denominador comú del reclam sobre la reforma tendeix a la grandiloqüència, amb missatges que cerquen transcendir, però que en acabat són traïts amb accions pirotècniques i mesures superficials que d’habitud no superen la retòrica. Tot plegat fa molt difícil descobrir exemples palmaris que confirmin la seva incorporació real en les agendes dels diferents governs. De fet, contràriament al que ha succeït en països que s’han pres seriosament el tema, a Catalunya no trobem cap candidat que hagi arribat a la presidència de la Generalitat fent manifestació explícita i ferma del seu compromís personal amb la reforma de la cosa pública.
A l’hora de la veritat, la reforma sovint s’ha acabat abordant amb la iteració fàcil del recurs a persones expertes, a través de la constitució del comitè assessor de torn que, passat un temps, lliura un informe al govern que li ha fet l’encàrrec, on trobem una diagnosi brillant sobre les patologies que afecten l’administració i un receptari dirigit a sanar-la. És així que hem conegut informes del CAREC, després CAPEC, el CATN, el CERAPSP, el CEC... per esmentar una mínima mostra, i dels quals es pot saber la naturalesa si s’escriu l’acrònim acompanyat de Gencat a Google. I tots aquests òrgans tenen el seu minut de glòria en les rodes de premsa que se celebren els dimarts per informar de les reunions del Govern, quan es dona notícia que aquest ha rebut l’informe pertinent, i una vegada apagat el foc d’encenalls és normal que el document mori i descansi en pau. L’operativa de cridar l’acadèmia a fer informes, més els articles publicats i les entrevistes concedides per especialistes, i els powerpoints que el mateix Govern presenta per fer veure que hi creu, ha donat com a resultat un rebost predictiu ufanós que ha omplert lleixes de llibreries farcides de dictàmens i prescripcions, que han servit d’aliment per a relats interessats, però que gairebé mai s’han traduït en realitats tangibles.
Davant d’això, les entitats on la recerca i l’estudi són substituïts per l’experiència i el domini d’habilitats relacionades amb els llocs de treball del servei públic que ocupen o han ocupat les persones que en formen part, allò que es coneix com a practitioners, i els altres organismes que constitueixen el Fòrum d’Entitats per a la Reforma de l’Administració (FERA), creiem que s’ha parlat prou de la reforma però que s’ha fet molt poc.
En conseqüència, reclamem al Govern que sorgeixi de les eleccions del 12 de maig que creï la Taula d’Avaluació i Seguiment de la Reforma de les Administracions Públiques (TASRAP), per tal que s’avaluï el seguiment, el grau d’implementació i l’impacte generat per les mesures que impulsi el mateix executiu. La vigència de la TASRAP s’ha de perllongar durant tota la legislatura, i ha d'estar presidida per qui sigui titular del departament de la Presidència i ha de reunir els òrgans que designi el Govern i un nombre igual de representants del FERA que n’asseguri la composició paritària. Entenem que cal capgirar el tractament que, fins ara, ha rebut la reforma perquè esdevingui efectiva amb el govern obert, a través de la participació ciutadana i la transparència, és a dir, a través de la disposició dels poders públics a escoltar activament les propostes aportades per una ciutadania informada –amb la llibertat d’assumir-les o no, sense negligir l’obligació de motivar les seves decisions– i fent que sobre l’activitat de la TASRAP s’hi posin llum i xarxes, donant per fet que, amb l’administració digital, els taquígrafs han quedat amortitzats.
