15/08/2024

Ara que tenim un nou govern

3 min
Salvador Illa i els nous consellers

Escric aquest article després d’haver seguit amb interès el procés de naixement del nou govern català presidit per Salvador Illa. No vull qualificar-lo amb cap adjectiu –ja l’he vist qualificat de massa maneres diferents segons les orientacions polítiques dels qui l’estan comentant–. Però sí que entenc que podria suposar l’inici d’una nova etapa en la política catalana, tant en els aspectes interns com en les relacions amb l’Estat i amb la UE. Abans d’expressar les meves esperances vull introduir algunes idees sobre la naturalesa i les característiques dels governs. 

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

1. Fer política o governar. És clar que participar activament en política suposa dos tipus d’actuacions molt diferents, lligades entre si però clarament diverses. D’una banda, vol dir gestionar contínuament la realitat social per resoldre els problemes diaris a fi de millorar el benestar de les persones. I de l’altra, proposar i prometre actuacions de futur de forma tal que s’orientin a partir d’uns valors ideològics basats en coneixements, creences i, molt sovint, interessos diferents. Els Parlaments i les altres càmeres de caràcter legislatiu són els llocs on s’enfronten i es decideixen aquests valors, mentre que els governs de tots els nivells executius són els responsables de la gestió contínua dels problemes reals.

Una conseqüència important d’aquesta realitat és que en les oportunitats electorals de participació democràtica cal que els ciutadans sapiguem combinar les dues dimensions i tenir en compte no solament les ideologies que representen els candidats, sinó també les seves actituds de treball, l’experiència, i la seva capacitat de gestió. A l’hora de practicar el dret democràtic de votar, cal no deixar de tenir en compte que s’està triant al mateix temps unes idees i unes persones, i que, per tant, l’elecció no és tan senzilla com pot semblar.

2. Ideologia i gestió. Deixeu-me recordar un cop més tres exemples diferents de coses que, sense exagerar, cal considerar a l’hora de votar, i a l’hora de valorar l’actuació d’un govern. 

  • Totes les ideologies pretenen i asseguren que aplicant les mesures que proposen es pot aconseguir l’augment del benestar, però no sempre defineixen què entenen per benestar, tant personal com col·lectiu, ni quines són les conseqüències positives o negatives per a uns i altres de la seva aplicació. Un cas molt actual és el del creixement econòmic, que, si va acompanyat d'un augment de la desigualtat com el que està generant el neoliberalisme, és un engany, perquè només pot estar valorat considerant al mateix temps el PIB, el PIB per càpita i l’índex de Gini. El benestar depèn de tots tres i d’altres índexs no econòmics del món de la salut o de la formació. S’han de mirar en conjunt.
  • Per intentar aconseguir uns objectius desitjables de futur no es poden proposar mesures profundes sense explicar també quins poden ser els inconvenients a curt termini i a qui poden afectar més. També cal calcular i mostrar quina és la probabilitat que aquestes mesures tinguin èxit, en funció dels recursos de què es disposa, amb quins suports es pot comptar i quines oposicions són previsibles. I, sobretot, no es pot deixar de prendre mesures que són necessàries i urgents per tal de poder dedicar més esforços i recursos als objectius futurs, acceptables però insegurs. En tenim exemples recents a casa nostra.
  • A l'hora de fer la valoració de les persones, a més de les idees que representen, crec que és fonamental conèixer els seus nivells de formació, però encara més els seus nivells de coneixement de la gestió pública. Penso que potser encara és tant o més important l’experiència en gestió privada, és a dir en el coneixement de la realitat social amb què s’hauran d’enfrontar. Els títols universitaris poden ser importants, però encara ho és més l’experiència prèvia i la capacitat de treball i de gestió d’equips. La fidelitat personal és molt important, però no ha de ser el principal motiu.

3. Perspectives de futur. Ja he dit que no vull fer cap comentari concret respecte al nou govern. Només voldria expressar que les seves característiques, els seus diferents suports, i els objectius promesos, combinats amb les previsibles actituds actuals del govern de l’Estat, permeten que entrem en una etapa que pot significar un avenç en el procés de millora i de consolidació del nostre país, juntament amb la resta d’Espanya i de la Unió Europea. Ho desitjo i espero així. Ho necessitem.

Joan Majó és enginyer i exministre
stats