Som aquí o no?

Aquí STEAM. Així és com s’anomena un programa de la UPC per “despertar vocacions científiques i trencar estereotips” de gènere. Parlant clar: per aconseguir que més noies estudiïn carreres de ciències, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques. I STEAM són les sigles d’aquestes àrees en anglès (science, technology, engineering, arts i mathematics). Fins fa poc es coneixien com a STEM (diuen que hi han afegit les arts perquè s’han adonat que el desenvolupament del pensament creatiu també és important).

Programes com aquest són necessaris, això és indiscutible. Per exemple, en les carreres de tecnologia i enginyeria només una quarta part dels matriculats són noies. I, segons els experts, cal començar la incentivació a primària, per això han creat el segell Escoles STEAM Aquí, per reconèixer els centres que fan iniciatives en aquest sentit.

Fins aquí tot perfecte. I estic segura que la majoria trobeu enginyosíssim el nom de la campanya i el segell. D’aquí uns anys potser ja l’hi trobarem tots. Juga amb el doble sentit de posar l’èmfasi en les àrees en si i de dir-nos que estan aquí, a la nostra disposició. Estan o hi són?

La diferència entre ser i estar fa córrer rius de tinta (i diria que també de suor) des de fa dècades. La casuística és gairebé infinita i sempre hi ha excepcions. A més, la variació dialectal ho acaba d’arreglar. Els humils 3.000 caràcters d’aquest article només servirien per tot just entrar a l’esbarzerar.

Però en el que sembla que tothom està d’acord és que per expressar la localització al marge de tota altra circumstància s’ha d’utilitzar ser i no estar. “On ets? Aquí”. Això va a missa. ¿Caldria dir, doncs, “On són les STEAM? Aquí”? És evident que en aquest cas no es tracta d’una localització real. I potser ens podríem aferrar a allò que es diu que en les localitzacions figurades es pot usar estar : “Això no està a les meves mans”, “Estem en un atzucac” (exemples literals de la GIEC). Ara bé, el nas no se’m desarrufa. Deu ser perquè en aquest cas hi ha alguna cosa més. Hi ha un gir. Un canvi d’ordre. Un sintagma lexicalitzat. Originat en castellà, of course, que ha passat amb paper de calcar al català.

Amb science, others i mathematics i un bon calçador, el programa es podria haver dit SOM Aquí. Tampoc em veig amb cor d’inventar-me unes disciplines que es corresponguin amb Aquí ens TENIU, que potser seria la manera més encertada de dir la mateixa idea en català.

Ara sembla que vulgui desmerèixer la iniciativa, i en cap cas. Les meves filles només tenen sis anys i ja m’he fet un fart de pujar amb elles fins al CosmoCaixa (on, per cert, al planetari una veu gravada va repetint que el planeta tal i la constel·lació tal estan aquí o allà). Quan hi arribem, Marie Curie ja ens saluda (Einstein i Darwin no cal). També els he llegit les històries de 100 dones rebels i la Daniela pirata, i ja hem començat la col·lecció de Valenta com tu.

Amb ganes i perseverança tot és possible. Això almenys és el que pregonen els que cada dos minuts ens recorden que hem aconseguit que tothom digui bústia i no busson, gespa i no sésped, lleixiu i no lejía (i aquesta, no tothom). Ara bé, ara com ara veig més plausible despertar la vocació científica de les meves filles en una casa que vessa lletres que aconseguir que diguin “Soc aquí” i no “Estic aquí”.