03/07/2023

Per què fa aquesta veu?

Amb els adolescents, em miro Extraños en un tren, de Hitchcock. Els explico que la història està basada en un llibre de la gran Patricia Highsmith, que no coneixen. La pel·lícula és de l’any 51, i el doblatge a l’espanyol, de l’any 65. Es pot consultar la fitxa del doblatge a la pàgina eldoblaje.com, i així sabem que als protagonistes els posen la veu Celia Honrubia i Antolín García. Són fitxes en què surten tots els personatges, inclosos els que només tenen una frase, com ara “nen amb globus”, “venedor de hot dogs 2” o “veu de megàfon en partit”. D’aquesta manera, veus que el “venedor de hot dogs 2” també fa de “venedor de hot dogs 1” i d'“home davant claveguera” (en el moment en què hi cau l’encenedor decisiu).

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Hi ha un doblador, Estanis González, que fa la veu de dos majordoms diferents. Això no ho descobreixes, esclar, si no és que en consultes la fitxa que els dic. I és amb el segon majordom, que és negre, que els adolescents se sorprenen sincerament. “Per què fa aquesta veu?”, pregunten astorats. La “veu” fa aquell accent que també feia la dobladora Carmen Robles en el paper de Mammy, la cèlebre minyona negra de la “señorita Escarlata” a Lo que el viento se llevó. Ells, els adolescents, no han vist aquesta pel·lícula, tampoc no han sentit aquells acudits racistes dels anys vuitanta sobre “negres”, amb aquelles veus que deien “Sí, bwana”. Veure l’estranya, la sana, sorpresa dels nois davant la ridiculesa, perquè l’accent és una interpretació, sense context, d’una imitació feta des de la superioritat, és un mirall. Aturem la pel·lícula. Parlem de l’actor que va interpretar aquest majordom. Un actor fent de “majordom negre”, potser exagerant l’accent, com potser va fer-ho l’actriu que va fer de Mammy. Diria que totes les obres d’art de la història del món han de ser mostrades al públic jove d’avui tal com van ser fetes, i la nostra feina és donar context, perquè és així que també obrim els ulls, com quan un turista es mira el lloc on vius davant teu. La pel·li ens dona peu a una xerrada històrica.