L’estimada Trini Gilbert escrivia, a l’ARA, que “el bar Vii dels germans Roca de Girona és la nova proposta de cuina tradicional i vins naturals a preus populars”. Quina alegria ser del Mengem, que vol dir que som –esclar– al rovell de l’ou. El que em sembla emocionant d’aquesta proposta és la dona que el portarà: l’Audrey Doré, que feia, fins ara, de sommelier al Celler de Can Roca.
L’Audrey –amb un català meravellós i gentil– és una dama del vi. Estima, ensuma, plora, riu, s’emociona, toca l’ase, arrufa el nas, eixampla els narius. Abans de decidir que es quedava aquest bar em deia: “No sé si seguir al celler, on serveixo –quina paraula injusta i preciosa– a tota mena de gent del vi o si anar de cara al rock'n'roll”. Jo li deia: “Audrey... Rock'n'roll!!!”.
Hi ha poca gent que estimi tant l’art que fa. I l’Audrey fa art. Potser no n’és conscient, perquè la modèstia és una part important de la vida dels genis, però en fa. Els seus ulls, davant d’una copa, brillants i alegres, mai enfadats, mai suficients, sempre feliços i àvids, ens donen la vida a tots els que estimem la pagesia. L’Audrey és totes les dones de la sommelieria, del vi, del camp, de la terra, del tot. L’Audrey regnarà, com una fada del bosc, al bar preciós de la plaça –esclar– del vi, número –esclar– set, de tenir set. Que la nostra Trini en parli només vol dir que és una notícia important, una notícia de les que sumen al món del vi, que és un món petit, de vegades mesquí, de vegades grandiós. Aneu al bar i pregunteu-li quina és la seva varietat blanca preferida. I llavors, contents com gínjols, demaneu una ampolla del que ella vulgui. El vi és això. Alegria, amor i poca cosa més.
