Avui, demà i demà passat hi ha aquesta fira, tan meravellosa, a la capital del cava: Sant Sadurní. A les parades, pots tastar bombolles i menjar a peu dret. Compres tiquets i compres la copa, que duus penjada al coll amb una senalla —és bon idea— que després pots penjar a la cuina per posar-hi bagatel·les. A les parades, parelles, grups d’amics, grups de tast, cuiners... La gent que va a una fira així són gent que entre ells s’estimen. No vas a una fira de cava amb algú que et caigui fatal. Però, esclar, no hi havia tots els joves que voldríem. Els joves que voldríem potser feien botelló uns carrers enllà. Els joves prenen cervesa —una noble beguda, d’altra banda— però mai cava, que potser associen als “grans”. Diem, esclar, que la cervesa se la poden emportar pel carrer en got de plàstic o a morro i el cava no.
I bé. Hi ha un temps per a cada cosa. Jo tampoc en bevia, de jove. Un jove pot beure al carrer, menjar al carrer, fer l’amor al carrer i fins i tot fer pipí al carrer. Un gran podria fer-ho, però prefereix el mobiliari boomer: tamboret, taula, llit, vàter. He vingut a donar la nota optimista.
Fixeu-vos que no ens amoïnem gens ni mica pel fet que els joves no demanin mai fricandó i demanin, en canvi, hamburguesa o pizza (nobles menges, també). Perquè sabem que un dia vindran a nosaltres. És qüestió de temps. El que és important és que el fricandó hi sigui. Que estigui present als llocs, com hi està l’hamburguesa i la pizza. I és important que el cava hi sigui, també. A copes, a tot arreu! I a totes les neveres, per si de cas! Perquè serveix per donar la benvinguda i per acomiadar, per celebrar i per ofegar les penes. Per esmorzar, berenar, dinar i sopar. Per fer una copa a la nit. Per Sant Joan, per Nadal, per Cap d'Any, per final de curs, per casar-se i per divorciar-se, per regalar i per regalar-se, per cada dia, per cada hora. La raó és tècnica i interessant. Qui beu cava, per l’efecte de les bombolles als ulls, té una mirada preciosa.
