Apunti: García Albiol no és un xenòfob

Faci la prova. Agafi una foto de Xavier García Albiol i vagi a ensenyar-la pel carrer, a veure si la gent el reconeix. Se sorprendrà dels resultats. I no només a la seva ciutat. Sí, ja sé el que em dirà ara: "Molt bé, saben qui és, però no vulgui saber els improperis que surten de la boca de molts dels que el reconeixen". Té raó, però a ell això se li'n refot, perquè 1) els improperis no surten de possibles votants seus i 2) aquest rebuig retroalimenta la seva base electoral. I li diré més, García Albiol no és un xenòfob. Esperi, esperi, que ho argumento. Fa 20 anys, quan l'actual alcalde de Badalona era, a més de líder del PP a la ciutat, el secretari, el tresorer, el xòfer, el dels cafès, i ho era tot... bàsicament perquè el partit era ell i ningú més, García Albiol passejava pels barris fruit de la immigració dels anys 60 parant l'orella. I observant. I xerrant. I quan va saber el que pensava i el que volia aquella gent, els va dir el que volien sentir. I els seus votants volen sentir el seu discurs sobre immigració. Per això el fa, i com que el fa, per això el voten. I si volguessin sentir el discurs contrari, ell el faria. I si volguessin sentir un discurs a favor de les balenes, cap problema. García Albiol treballa a mida de qui ell pensa que pot votar-lo. I sap que com més gent oposada el menyspreï més aspirants a votants seus faran el pas definitiu. Per això, interiorment, celebra amb cava les campanyes en contra. I per això se'l veia ahir tan content a la roda de premsa que va fer per contestar a la possible moció de censura que li preparen (o no) CiU, el PSC i ICV. Albiol va millor a la contra que governant, i, per tant, aquests moviments de l'oposició li donen aire. D'aquí ve la frase tan repetida ahir: "Si em fan fora ens veurem a les urnes". Fer-lo fora de l'alcaldia és un regal per al seu discurs. I ell ho sap. I crec que l'oposició també comença a saber-ho.