Apuntem bé

Ens pensem que només els catalans som malalts de llengua, però ni de bon tros. Als mitjans francesos hi trobareu debats seriosos sobre els perills de “la invasió” de l’anglès per a la supervivència del francès. Quins acudits, aquests! L’Académie Française cada mes fa recomanacions per “evitar” anglicismes: aquest abril remarcava que cal dir manger sainement i no manger healthy. Passa a les millors famílies, ves. Perquè la llengua és comunicació però també és identitat: volem que sigui útil per dir el que volem dir però també ens hi hem de poder sentir identificats, i, en el cas del català, com més gent s’hi pugui sentir millor, perquè no anem sobrats d’autoestima, precisament.

És lògic i necessari que tots vulguem un català de qualitat (que primer hauríem d’acordar què és), però ¿corregint sense ordre ni concert (proactivament, sense saber consultar diccionaris i sovint amb altivesa i impertinència) què aconseguim exactament? ¿De veritat que així ajudem el català? ¿Animem més gent a aprendre'l i a parlar-lo o escriure'l? Debatem, argumentem, divertim-nos parlant de llengua tant com vulguem, i exigim correcció a institucions i empreses, però no vulguem imposar sense criteri a tort i a dret, que hi ha molta altra feina (útil) per fer.