La novetat en la campanya de les eleccions basques no haurà estat que s'hi aparegués el fantasma del terrorisme etarra, sinó que ho hagi fet invocat pels socialistes, i no pel PP (Vox no hi pinta res: un al·licient més de la política basca). El candidat socialista a la Lehendakaritza, Eneko Andueza, es va recordar sobtadament de Santiago Oleaga, el director financer d'El Diario Vasco que va ser assassinat per ETA, de set trets per l'esquena, l'any 2001. Ho va fer en un acte organitzat per aquest mitjà, i en fer-ho va interpel·lar el seu rival d'EH Bildu, Pello Otxandiano, recriminant-li que no es referís a ETA com a banda terrorista. En efecte, EH Bildu no sol parlar del terrorisme d'ETA perquè exigeix que abans es reconegui l'existència del terrorisme d'estat (de l'estat espanyol) que durant molts d'anys va actuar també al País Basc. Andueza va qualificar Otxandiano de “covard”, i Otxandiano se'n va anar per les bardisses plantejant si hem de considerar terrorisme el que fa avui Israel a Palestina (de fet, ens permetem afegir, moltes veus dins la comunitat internacional ho qualifiquen de genocidi), i va intentar d'aquesta manera defugir la qüestió que se li plantejava. Naturalment, la confrontació que han cercat els socialistes amb EH Bildu, que juntament amb el PNB deuen ser els socis més sòlids amb què compta Pedro Sánchez de fa cinc anys, s'ha d'entendre en el context d'una recta final de campanya en què tots els vaticinis apunten a uns excel·lents resultats de l'esquerra abertzale, mentre que se n'esperen uns de prou dolents per al PSE, que vindrien a afegir-se al fracàs obtingut a les eleccions gallegues. I naturalment, també, la cerca del cos a cos del candidat socialista amb el d'EH Bildu va actuar com un reclam per al PP: Feijóo va sortir tot d'una amb la indecent matraca que la dreta espanyola remena des dels temps d'Aznar, l'assassinat de Miguel Ángel Blanco, la creació de ¡Basta Ya! i altres moments estel·lars de la infàmia.
El, diguem-ne, enfrontament entre Andueza i Otxandiano sobre com anomenar els terroristes té les hores comptades perquè la campanya ja s'acaba i perquè el PSOE seguirà depenent d'EH Bildu per mantenir la majoria que Pedro Sánchez ha aconseguit aglutinar entorn seu. Però Andueza i els socialistes haurien de saber —de fet, segur que ho saben— que el camí que ha fet la societat basca en els darrers dotze anys és impressionant pel que fa a capacitat d'afrontar una ruptura social extraordinàriament greu des d'una mirada adulta, i des de la convicció de la necessitat de fer possible la convivència a pesar del dolor i la ràbia. Segur que saben, també, que EH Bildu ha estat i és un instrument essencial perquè aquest camí sigui possible. Ni les urgències de campanya, ni la victòria (que seria històrica) aquest diumenge de l'esquerra abertzale, que encendria tota la maquinària difamatòria del nacionalisme espanyol, haurien de posar en qüestió aquest rol fonamental d'EH Bildu. Pel que fa a la precampanya catalana, no hauria de ser basquitis dir que s'hi troba a faltar, justament, la mirada adulta.
