Jo, mirin, veig que arriba l’hivern, veig que hi ha menys feina per a tothom, que anar a comprar fruita per a la setmana són molts cèntims però els pagesos són pobres, que el que gastàvem en oci ara ho gastarem en gas i benzina, que els perruquers m’expliquen que les senyores es compren el tint al supermercat per estalviar, que ja ningú no deixa propina, i les floristes em diuen que costa que comprem flors, esclar, perquè són, com els llibres, com el vi i el menjar, com el teatre i el concert de Roger Waters, coses supèrflues, i per això tan necessàries, que no et podràs pagar. I veient això, ses senyories, abans que aquest hivern arribi, i mentre demanen eleccions, aprovin els pressupostos. Aprovin els pressupostos que eren bons per a nosaltres fa tres dies i que feien vostès. No ens fotin això, ses senyories. Perquè si deixen perdre qualsevol euro dels fons europeus, qualsevol euro de més per a la ciutadania, la sensació serà que no són polítics. De moment, aprovin els pressupostos. I mentrestant, demanin cada dia eleccions, i si guanyen, declarin la DUI que no van declarar quan van governar, o suspenguin-la o declarin-la i després acceptin el 155, que és el que vam fer tots, o facin eufemismes i proclames. Si demanen eleccions, que valen molts diners, aprovin els pressupostos. A nosaltres no ens fa res veure’ls (a tots) als fanals un altre cop, ufans i greus, vestits de blanc o de blau, que fa confiança. No deixin que els seus egos puguin més que el patiment que li arribarà al país que, sens dubte, estimen, i aprovin els pressupostos. Si uns fons que Europa envia, pensant el que ha de venir, es queden pel camí perquè no han aprovat uns pressupostos i s’han de prorrogar, no se’ns mereixen.
