Apropiació indeguda de l'extrema dreta
Una de les característiques dels partits populistes d'extrema dreta és la seva falta d'honestedat. És a dir, que menteixen, manipulen, es disfressen del que no són. Per la seva impostura els reconeixereu. I perquè es comporten com paràsits que infecten els discursos i les idees instrumentalitzant-les en benefici propi. Per exemple, l'habitatge és un problema greu, potser el més important i el que està constituint un veritable sistema d'extracció de la riquesa dels treballadors i el seu empobriment en terres d'abundància i indicadors macroeconòmics bons. Des de les files de Vox assenyalen el problema, que és real, però en comptes de posar sobre la taula factors tan decisius per a l'encariment de l'habitatge com l'especulació, l'augment dels pisos turístics, la manca de nous habitatges socials o els salaris baixos, el que fan és buscar un boc expiatori: els ocupes i els immigrants. De manera que si un propietari decideix incrementar el preu que fa pagar al seu llogater la culpa és de qui acaba d'aterrar. I tancant fronteres o expulsant nouvinguts s'acabarà el problema. Un conte de fades com qualsevol altre.
Un altre exemple d'apropiació indeguda per part dels ultres de dretes el tenim en el que han anat fent amb el feminisme de les exmusulmanes. Escoltant els discursos de la Sílvia Orriols al Parlament he pensat molt en totes les companyes que porten anys d'infatigable lluita contra el masclisme d'arrel islàmica i en la impotència que deuen sentir veient com les paraules de la de Ripoll no fan més que agreujar la nostra situació. Tot i que els arguments no pertanyen a ningú i hem de poder debatre els temes independentment de qui siguem, en aquest cas és molt diferent que la denúncia del masclisme a l'islam la faci Aliança Catalana o la fem les que hem viscut en pròpia carn aquesta realitat. No perquè els no musulmans no hi puguin ficar cullerada, cosa que seria tancar la nostra lluita feminista en un gueto asfixiant, sinó perquè també és important esbrinar si els qui diuen estar defensant els nostres drets ho fan de bona fe o no. En el cas de la Sílvia Orriols hi ha indicis més que raonables per dubtar de la seva honestedat perquè el benestar de les noies i les dones d'origen musulmà li importa més aviat poc. I això és així quan analitzem el que proposa per solucionar els nostres problemes: exclusió, identitarisme, més discriminació i una normativa específica que se'ns apliqui només a nosaltres. I això també afecta les nenes i les dones, perquè en tots aquests anys de conviure amb partits xenòfobs encara és hora que alguna d'aquestes formacions faci una sola proposta concreta per millorar la nostra situació. De fet, amb l'apropiació indeguda que fan de les nostres reivindicacions empitjoren la situació perquè ens roben la veu amb què podem dir les coses i ens enfonsen en la misèria del racisme. De quina manera ajudarà la Sílvia Orriols una dona amb mocador i sotmesa al marit si li impedeix l'empadronament o l'accés a un ajut social? Heus aquí una forma recargolada d'aliatge sòlid entre racisme i masclisme.
Un dels perills més grans d'aquesta usurpació és que acabem callant per no fomentar la nostra pròpia discriminació en tant que immigrants, que de nou siguem les dones les que hàgim de carregar amb la responsabilitat d'un odi que, de fet, no ens necessita per justificar els seus postulats. No som nosaltres les que hem inventat el racisme. Ni el masclisme d'arrel musulmana que, d'altra banda, tant s'assembla al d'arrel cristiana. A l'extrema dreta no hi som benvingudes encara que parlin per nosaltres i l'esquerra s'equivocaria una vegada més si optés per negar la realitat que els ultres fan servir en benefici propi.