Aprofitar el temps, aprofitar la vida

Recordo que, fa molts temps, quan jo tenia nou anys, a l’arribar el final de l’estiu, vaig dir a la meva àvia que no entenia què n’havia fet, de les meves vacances. Semblava ahir el darrer dia d’escola, quan tenia gairebé tres mesos per gaudir, descansar i jugar. Però ara, de cop i volta, era el darrer dia de vacances. I ara, de cop i volta, no en quedava cap. Què n’havia fet, d’aquells dies? M’envaïa una sensació estranya, com si hagués desaprofitat l’estiu, precisament perquè pensava que em sobraven dies i el dia que no dormia gaire el perdia de qualsevol manera mirant la televisió o sense fer res. Hi havia tants dies de festa, que no passava res per desaprofitar aquell en concret. Això pensava erròniament!

La meva àvia em va dir una cosa que no vaig oblidar: “Fernando, quan un té sensació de no haver fet vacances és perquè ha desaprofitat massa dies. A mesura que et facis gran, el temps passarà cada cop més de pressa i només tens una opció, aprofitar cada dia, cada hora, cada minut, com si fos únic, com si fos el minut, l’hora o el dia més important de la teva vida. Només així tindràs la sensació que el pas del temps no és tan important”.

Ara que ella no hi és, i tinc fills, quan comença l’estiu els dic el mateix que em deia l’àvia: “Quan arribi el darrer dia de vacances, i l’endemà hagueu d’anar a l’escola, no podeu tenir la sensació que heu malbaratat els dies de festa. Hem d’aprofitar el temps, fer coses cada dia, sigui un joc de taula, una excursió, una estona de lectura o d’esport”. Des que ho fem així, arriba el darrer dia d’estiu i em diuen: “Quin estiu més ple que he tingut!”

I d’aquesta manera són ells els qui m’ensenyen que l’àvia tenia raó i que també nosaltres, els adults, hem de viure qualsevol mes de l’any com si fos el millor mes de les nostres vides. El setembre és un mes de tornada a l’escola, a la feina, a la rutina o a la ciutat. Doncs no. Ha de ser un mes com ara els mesos de vacances, tot i que tornem a matinar o treballar molt. S’ha de viure gaudint de cada moment, aprofitant els minuts preciosos de convivència amb els fills, amb els companys de feina o els amics. Treballar estimant la feina i, si no és així, mirant d’adreçar la vida professional cap a un altre destí.

El pas del temps deixa de ser una càrrega existencial quan un viu cada moment com si fos únic. Present té dos significats: “ara” i “regal”.