L’aposta per la ciència
Començo per expressar confiança que els pressupostos de la Generalitat s’aprovin. Són expansius, i en aquests anys de sortida del covid i de guerra a Europa convé impulsar múltiples activitats vitals per al futur de Catalunya. Si hi ha pròrroga no ens fem il·lusions: amb decrets llei i maniobres comptables no podrem dur a terme la despesa planejada. Es podrà per als sous i d’altres. Però no està gens clar pel que fa a les inversions, una imprudència quan s’està reconfigurant el mapa de la producció mundial. La pròrroga ha estat històricament utilitzada per frenar despesa. Està molt ben adaptada a aquesta funció i la inèrcia hi porta. Seria una llàstima si els augments dels ingressos sobre els del 2022 anessin només a reduir el volum de deute. Prefereixo que aquesta magnitud romangui més o menys com està ara i alhora disminuir el seu pes al PIB per la via del creixement d’aquest. És el que propicien les polítiques fiscals expansives.
Cadascú té les seves dèries. Una de les meves és la ciència. L’evidència internacional em diu que pot ser una gran palanca econòmica, i tinc la convicció que l’aposta catalana per la ciència –en la formació, en la generació i en la incorporació a l’activitat econòmica com a font d'innovació i competitivitat– és, i pot ser encara més, estratègica en impulsar Catalunya cap a posicions econòmiques més capdavanteres a Europa que les que ocupa actualment, i que podríem sintetitzar per la seva situació respecte al PIB europeu: a la mitjana.
A continuació ofereixo tres testimonis que mostren que la palanca està en bon estat: la quantitat i la qualitat de l’activitat científica a Catalunya són molt altes. Però abans un advertiment: si bé la ciència catalana té punts molt forts, també en té molts de dèbils, i amenaces que en conjunt són potencialment letals. Que avui no en parli no vol dir que els ignori. A risc d’aparentar cofoisme, avui prefereixo cultivar l’autoestima per la via d’exhibir èxits que no pas el desànim per la d’exhibir nafres. És probable que el lector se senti més estimulat en saber que hi ha sectors i iniciatives que triomfen per sobre de la mitjana, tot sabent que l’entorn és difícil, que no pas en confirmar el que és inevitable i ben entès: que n'hi ha que no se’n surten. Però ho repeteixo: l’aprovació del pressupost hauria de ser més èxit que nafra.
Ajuts del ERC. El European Research Council va ser creat per la Comissió Europea l’any 2007 amb l’objectiu d'augmentar la presència europea a la frontera de la recerca. El mètode ha estat donar suport a l’excel·lència científica atorgant ajuts individuals d’una magnitud que permet formar equips. Els ajuts poden anar d'1,5 a 2,5 milions d’euros. També hi ha una categoria –els Synergy Grants– de 10 milions per a col·laboracions entre, típicament, de dos a quatre equips. La xifra agregada d’ajuts que des del 2007 han rebut els membres d’una institució s’ha convertit en una mesura de la seva potència. N’hi ha de molt potents que en tenen poques, però les que en tenen moltes són invariablement molt potents. Si aneu al web del ERC hi trobareu un mapa interactiu que registra el nombre agregat d’ajuts que les institucions de diferents territoris han rebut. Si el consulteu veureu que pel que fa a la UE-27, la ciutat que n’ha rebut més (1.441, per només 221 a la resta de França!) és París. Cap sorpresa. La segona és Munic (678, Alemanya: 2.247), i la tercera comença per B i no és Berlín, és Barcelona (368, Catalunya: 405, Espanya: 851). Sorprès? Més enllà de la UE-27 ens supera Londres (676) –el Regne Unit ha sigut membre de la UE– i una ciutat d’un país associat: Tel Aviv (457), una ciutat, per cert, amb la qual Barcelona no hauria de trencar la relació d’agermanament. Nota: els ajuts a les grans organitzacions de recerca no estan territorialitzats. Això augmenta el compte de París i de Munic (seu de la Max Planck Society) i disminueix el de Catalunya (el CSIC en té 127).
Índex de ciutats de Nature. Nature elabora un índex de ciutats basat en el nombre de publicacions en una llista de revistes seleccionades perquè són de qualitat molt alta. En aquest cas Barcelona és la quarta ciutat de la UE-27. Ara és París, Munic, Berlín i Barcelona.
News and World Report. Aquesta prestigiosa publicació nord-americana va inventar els rànquings d’universitats. Ho va fer per proveir informació i orientació als alumnes potencials. Ara també en publica un d’universitats del món: Best Global Universities. Al de 2023, el 40% de les 200 millors són europees (¿un presagi d’interès americà per estudiar a Europa?). Doncs bé, només dues ciutats de la UE-27 tenen tres universitats entre les 200 millors del món: París i Barcelona. La UB és la 86 del món.
